“Un xef cuina de les cultures que ha absorbit”

Ha estat una oportunitat inesperada. Certament són temps complicats, però a final de novembre va sorgir aquesta opció. Fa 15 anys que soc al país treballant com a empleat i ara amb tantes coses difícils havia de sortir alguna cosa positiva. Així que ara l’única cosa que puc fer és ajupir una mica el cap i treballar amb el poc que tinguem.

Com se li va presentar aquesta oportunitat?

Els darrers inquilins de l’Hotel Micolau van rescindir el contracte a causa de la pandèmia. Llavors estaven buscant algú que portés el restaurant i vam encaixar. Ells tenien l’anell i nosaltres el dit.

Quina proposta van presentar?

Sent realistes sabia que l’hivern seria un període molt complicat, tot i que en el seu moment no ens esperàvem que tinguéssim un gener tan dolent. Tots teníem la il·lusió que passat el Nadal estaríem més a prop de la normalitat. Llavors ara mateix l’única cosa que vaig assegurar és que portaria amb mi tota la meva experiència i ètica en el treball.

Què ha canviat en el seu rol d’empleat a propietari?

És una responsabilitat molt diferent. Un empleat apareix per a la feina, compleix i desapareix. Ara tinc la responsabilitat de pagar empleats, la CASS... un s’oblida de l’escenari que hi ha darrere de l’escenari. De totes maneres, jo seguiré aplicant la meva ètica del treball sigui quin sigui el meu càrrec.

I quina és la seva proposta gastronòmica?

Jo soc mexicà, vaig créixer als Estats Units i el meu fill va néixer a Andorra. És a dir, hi ha una barreja de cultures. I això és el que volem traduir en cada plat: una mescla de la cultura mexicana, americana i andorrana.

Creu que la cuina és un reflex de la cultura del seu xef?

Òbviament un cuiner elabora plats a partir dels coneixements que aquesta persona té. Quan vas a un restaurant i et serveixen un plat pots deduir com és la persona que hi ha al darrere. Això és el més bonic. Un xef cuina de les cultures que ha absorbit.

Un exemple és que l’escudella que prepararà per a l’edició de la Massana Fogons portarà xili...

Sí! Em van proposar des del comú de la Massana de fer l’escudella i sense dubtar-ho vaig decidir participar-hi al cent per cent. A partir d’aquí volia donar a conèixer el nostre restaurant però havia de ser donant el meu toc personal. I no vull que això s’entengui com una falta de respecte, sinó per adherir-hi la meva cultura. De fet per a mi és un repte arribar al nivell de les escudelles que es fan aquí. Però puc garantir que el sabor, tot i que no serà molt picant, serà espectacular.