Juli Peña
“L'esperit casteller continua i la gent ho troba a faltar”
La crisi sanitària no ha tallat les ales als Castellers d’Andorra, que malgrat la inactivitat busquen fórmules per mantenir l’esperit. La il·lusió per la tradició de les construccions és molt més forta que el desencís d’haver d’aparcar el contacte humà. Ara, sense castells, qui el fa patir és el Barça.
Juli Peña
Aviat farà un any que s’hauria d’haver iniciat la temporada de castells.
Durant el 2019 havíem recuperat castells que s’havien deixat de fer i hi havia expectatives il·lusionadores per al 2020, per tornar a tenir cert nivell. Encaràvem el sisè any, treballàvem tècnicament i tot semblava anar de cara. El 14 de març teníem la primera Diada i malauradament ningú esperava que passés tot el que ha passat. Una setmana abans es va haver d’anul·lar tot.
No pensaven que fos definitiu.
Volíem ser optimistes i dèiem que potser seria un mes o dos. Quan vam veure que s’anaven cancel·lant diades ja vam saber que tot plegat era molt més seriós i que la temporada es perdria. A més, el fet de no poder fer res i no poder assajar ja ens va fer prendre la decisió. De fet, fa uns mesos, al setembre, ja vaig comentar que difícilment es faria alguna cosa el 2021 i al món casteller parlàvem de dos anys durs.
Fer castells sense tenir contacte físic és un impossible.
Evidentment. En una construcció hi ha moments que estem cara contra cara, la pinya durant tot el temps que es forma... Clar, si hi hagués un contagi has de presentar 70-80 persones de contacte, més la família confinada. Si hi ha un nucli susceptible de poder transmetre un virus, o que esdevingui un element de risc de transmissió, és una colla castellera. Per això, ràpidament vam ser conscients que havíem d’aturar qualsevol activitat.
La colla, aturada des de fa gairebé un any.
Durant el confinament vam tenir activitat. Vam fer una diada virtual i un vídeo repassant la nostra història, ja que feia cinc anys del nostre bateig. Clar, no és el mateix, perquè no podem tenir contacte social per les restriccions i es minimitza qualsevol activitat.
Es perd la il·lusió o provoca l’efecte contrari.
L’esperit casteller continua. Et trobes gent pel carrer que té moltes ganes de tornar. A més, veus que ho necessiten, que tenen ganes de recuperar el contacte social, les actuacions i la rutina castellera. La gent ho troba molt a faltar i, com a junta directiva, també hem de mantenir viva la flama.
Sense castells té més temps per desesperar-se amb el Barça?
[Esbufega i riu] Clar, és que hi ha generacions de culers que només han vist guanyar l’equip, eh? No saben què és patir i ara que hi ha una època de transició la viuen com quelcom nou. Els que hem patit durant molts anys hi estem més acostumats.
Fa 50 anys que és soci del Barça. Déu n’hi do!
52 anys. Soc el soci 6.940 i els meus pares em van donar d’alta al Barça abans que al Registre Civil [riu]. No tinc el vot decidit encara i cap dels tres [Laporta, Font i Freixa] m’acaba de fer el pes.