Daniel Ojeda
“No vaig sortir al carrer sense la càmera ni un dia”
És fotògraf autodidacte i ara es vol endinsar en el món dels vídeos amb drons. 22 anys. La fotografia el va seduir fa tres anys, i des d’aleshores no ha deixat la càmera. Amb més de 18.500 seguidors a Instagram, li agradaria ser autònom. La il·lusió i les ganes són el motor que el mou.
Com es va endinsar en el món de la fotografia?
Fa uns tres anys que em vaig comprar la primera càmera de fotografia. Estic estudiant un secretariat multilingüe però no m’acaba d’omplir i amb la fotografia vaig descobrir la meva passió. La meva primera càmera em va durar vuit mesos, de seguida se’m va quedar curta, no he parat d’aprendre i tot el que guanyava treballant ho invertia en fotografia.
Com ha après la disciplina?
He après de manera autodidàctica. He estat moltes hores a Youtube, llegint molts blogs, investigant pel meu compte i practicant molt. El primer any no hi va haver ni un dia que no sortís al carrer amb la càmera.
Qui són les seves víctimes a l’hora de practicar?
Ara mateix, de tota mena. Ara m’han escrit fins i tot per fer fotos familiars, a infants i animals. Normalment el meu target era de noies joves però ara cada vegada m’escriuen més homes. Acostuma a ser gent d’entre 16 i 20 anys.
Fa tres anys que va començar i ja té més de 18.500 seguidors a Instagram.
Durant la quarantena vam estar analitzant els algoritmes d’Instagram i vam veure que van variant, així que vam percebre que la millor manera de fer que el treball arribi a la gent era fer una petita inversió en publicitat. Vaig publicitar un parell d’històries i vaig créixer bastant en poc temps.
Quin és el seu pla de futur?
El meu objectiu és acabar els estudis i enfocar-me plenament en la fotografia, començant amb les xarxes socials. També m’interessa molt el món dels drons i em vull endinsar en els vídeos i formar-me. Fer una barreja entre fotografia i vídeo està molt bé perquè hi ha molta gent a qui li crida l’atenció. En un futur vull muntar el meu estudi, anar fent esdeveniments i veure fins on puc arribar.
Té algun referent?
No, el que tinc són les ganes de fer coses. Amb la càmera sento que soc jo mateix i em sento lliure. Sé que vull fer això tota la vida, anar amb la meva càmera i veure que a la gent li agrada el meu treball, que se’ls dibuixi un somriure. Aquesta és la meva motivació.
Té alguna persona a qui li agradaria fotografiar?
Més que fotografiar algú en concret, m’agradaria treballar amb algunes persones. No fa gaire he conegut un noi que fa fotografia creativa i, treballant amb el seu mòbil i moltes ganes, ha arribat a treballar amb gent com Will Smith, és una motivació perquè no depèn d’una càmera sinó de les habilitats i la creativitat, amb pocs recursos es poden fer coses interessants.
Quin tipus de fotografia li interessa més?
El que més m’omple és el retrat. Tot i això no tanco les portes a qualsevol tipus de fotografia.