“La nostra proposta molestarà; no farem una cosa ensucrada”

Quin és l’origen de ‘Clandestines’?

Tot va sorgir arran de la proposta que ens va fer, a l’Emma Regada i a mi mateixa, Xavi Pérez, un dels responsables de La cultura no s’atura. Ell volia que un dels espectacles del cicle fos una performance, a mig camí entre una peça de teatre, un espectacle de dansa i un recital poètic. També ens va dir que li agradaria que es toqués algun tema relacionat amb el feminisme.

I es van decantar per l’avortament.

Sí, vam pensar que era una qüestió adient perquè és un d’aquells temes que tenim enquistats a Andorra des de fa anys. Ho vam estar parlant amb l’Emma i vam pensar que, a més, és un assumpte molt adequat per tractar en format de performance.

Com està pensat l’espectacle?

La representació dura uns 30 minuts i barreja una cosa més visual, com és una estructura plàstica que en aquest cas està dissenyada per l’Emma, amb cos i moviment, i una part de text que he escrit jo i representem entre les dues. No es tracta d’una obra teatral clàssica, sinó de textos que oscil·len entre la poesia i el manifest.

Una proposta reivindicativa.

Exacte, perquè l’avortament és un dels grans reptes que tenim pendents com a país. S’hi han dedicat manifestacions del 8-M, debats, documentals... i vam pensar que des d’un punt de vista escènic calia sumar-se a tota aquesta lluita. Perquè no pot ser que Andorra estigui encara entre els països sense una legislació en aquest sentit.

Creu que l’espectacle aixecarà polèmica?

Evidentment, crec que és una proposta que molestarà algú. El nostre objectiu, en certa manera, també és aquest, o almenys no deixar indiferent ningú. Tampoc no volem fer una cosa ensucrada, perquè el fet que no es pugui avortar en un país democràtic del segle XXI és una realitat crua i dura, i això l’espectacle ho ha de reflectir.

‘Clandestines’ no és el seu únic compromís a Andorra aquest cap de setmana.

No. Diumenge a la tarda, a l’Auditori Nacional, també participo al muntatge De Pel·lícula!, al costat de Boris Cartes i el Quartet de cordes de l’ONCA. S’interpretaran diàlegs de pel·lícules i fragments de les bandes sonores.

Es predica molt que ‘la cultura és segura’. Què en pensa?

És totalment cert. I crec que Andorra ha portat tot això de manera molt rigorosa. La cultura, si no és un dret fonamental, sí que és un bé essencial per a tots nosaltres. I al país s’estan posant totes les facilitats, tant als artistes com al públic, perquè les propostes culturals puguin tirar endavant amb les màximes garanties sanitàries. La prova és que no hi ha hagut cap brot de Covid-19 en l’àmbit de la cultura.