“Amb la Covid hem baixat de 6.000 a 800 calçots quinzenals”

Vostès són un restaurant pioner de la Massana Fogons.

Sí, i de fet la presentació de la primera edició, fa 13 anys, es va fer al nostre restaurant. Amb el temps, però, hem anat canviant el plantejament del nostre menú.

En quin sentit?

Vam començar amb dos menús, tots dos força potents: un de centrat en cuina tradicional del país i un altre de calçots. Com que pel que fa a logística era molt complicat mantenir les dues propostes, vam decidir centrar-nos en el de calçots, que és força complet.

Sembla que els calçots tenen força tirada a Andorra...

Sí, molt èxit. Quan vam obrir la borda fa 18 anys vam ser dels primers a oferir-ne al país, perquè aleshores no en feia pràcticament ningú, i ara a qualsevol restaurant en pots trobar.

Quina és la clau d’aquest èxit?

És una cosa que es fa molt amb la colla, amb la família o els amics, i això agermana molt, i la gent s’ho passa bé. Clar que ara és complicat fer aquest tipus de trobades.

Els clients s’animen a venir tot i les restriccions?

Sí, venen en grups petits: nuclis familiars reduïts, parelles, amics... Però molt lluny de les taules de fins a 30 comensals que teníem fins fa un any. També haig de dir que la gent està molt conscienciada davant el que està passant i va amb molta cura.

L’absència de turistes també es deu notar.

Evidentment, tot i que intentem cobrir aquesta absència treballant el màxim que podem amb la gent del país. Això no treu que l’activitat s’hagi reduït moltíssim, com es pot veure a les comandes de calçots: abans els encomanàvem directament als productors de Valls i ens portaven de 4.000 a 6.000 unitats cada 15 dies. Ara, amb la Covid, els comprem a proveïdors d’Andorra i hem baixat a uns 800.

La crisi sanitària, a més, els va enxampar en plena temporada de calçots.

Sí, l’any passat ja va ser complicat perquè vam haver de tancar a mitjan març, just en l’època en què teníem més feina. Aquest hivern, per sort, la cosa no ens ha agafat tant de sorpresa i hem pogut adaptar-nos a la situació. El fet de fer servei a domicili també ajuda.

Endur-se el restaurant a casa és un al·licient en aquests temps.

Força! I vam tenir la sort de començar a fer menjar per emportar el novembre del 2019, pocs mesos abans que esclatés el coronavirus. Al principi era reticent a fer-ho, però algú em va animar a tirar-ho endavant, i quan va sorgir la pandèmia ja teníem una clientela força fidel, que o bé venia a buscar els plats al restaurant o bé els encomanava a la plataforma CityXerpa. Així vam poder salvar una mica la temporada. I sempre va bé reinventar-se.