“En un rodatge es treballa molt ràpid en poc temps”

Estudia a Barcelona i la seva primera feina és a Andorra. Li fa especial il·lusió?

Sí, la veritat és que estic content, però sobretot per començar al món professional. Més que per estar a prop de casa, el que m’alegra és que sigui una producció andorrana la que em permeti tenir la meva primera experiència laboral.

El rodatge d’‘El fred que crema’ s’està fent a Andorra. Creu que el país és un territori propici per gravar escenes ambientades en el passat?

El millor d’Andorra és que té uns paisatges que els pots fer passar pel nord d’Europa. A més, cal tenir en compte que una producció costa diners i, per abaratir costos, surt més a compte venir uns dies aquí que fer canvis de ciutat. Aquí hi ha cases rurals antigues que podrien passar pels anys cinquanta que es poden explotar molt bé per part de produccions espanyoles i franceses.

Quin és el seu rol en el rodatge?

Bàsicament faig de videoassistent. Dono un cop demà als monitors i a la foquista perquè puguin veure i al mateix moment ajudo els càmeres pel que necessitin. Estic en constant col·laboració amb el director de fotografia, l’Àlex Sans, per facilitar la seva feina de muntar aparells però de la part més creativa jo no me n’encar­rego, és més aviat tècnica.

Encara està estudiant però ja ha tingut la primera oportunitat de participar en un rodatge. Quines diferències veu entre la teoria i la pràctica?

Realment el meu nivell és molt bàsic i aquí estic aprenent molt, perquè a l’escola m’ensenyen a posar un trípode i aquí tot és més professional. A dins de la pel·lícula hi ha actors molt bons i l’art, les escenes, la fotografia... tot està molt treballat i hi ha un nivell molt alt, aquesta és la millor universitat que pot haver-hi. A part, en no haver viscut mai un rodatge m’he adonat que treballen molt ràpid en molt poc temps, és a dir, són rodatges de 12 hores i s’han d’aprofitar perquè al cinema el temps són diners. T’ho passes bé perquè estàs amb gent amb qui et sents molt a gust però acabes molt absorbit.

Quins objectius persegueix un director de fotografia?

Principalment és trobar la manera d’explicar una història i transmetre un sentiment a partir d’una llum. L’Àlex Sans, per exemple, no utilitza gaires aparells de llum a l’exterior perquè vol minimitzar el contrast, que sigui tot bastant dramàtic.

Com d’important pot arribar a ser per a l’espectador la llum i el so en una història?

En el món del cinema és quasi tan important com ho expliques que el que expliques. La majoria d’històries són bastant simples i el seu punt fort és com estan explicades. No ens adonem perquè és una cosa inconscient però és la clau d’una pel·lícula.