“Hi ha molts llocs a Andorra que val la pena descobrir”

Què veurem a la conferència?

El que vull és compartir una història emocionant i interessant. M’encanta escalar les muntanyes i el repte de fer un vuitmil, i és una història emocionant.

Vostè va ser la primera dona a fer el cim de l’Everest pels dos vessants, però què té d’especial el Nanga Parbat?

Sobretot que aquesta via va ser la més difícil de la meva vida, i va ser molt interessant com a repte per a mi. Però no tinc la idea que sigui la muntanya més important de la meva vida, perquè la vida és una aventura i no crec que els vuitmil tinguin més valor que les altres muntanyes del món.

Com va sorgir la idea de fer aquesta ruta del Nanga Parbat?

No va ser meva, va ser una invitació d’un amic, i estic segura que no vaig ser la primera elecció d’aquest amic [riu], però era una idea tan estranya que no era fàcil trobar ningú. Jo no anava tampoc amb la idea de pujar el cim, sinó de fer un equip, realment no esperava èxit amb aquesta via i eren més les ganes de gaudir l’experiència.

L’alpinisme era un esport amb domini molt masculí. Creu que vostè va ajudar a obrir més aquest món a les dones?

Sempre hi ha hagut algunes dones i amb nivell molt alt, però no gaires. Cada cop hi ha més dones a la muntanya, no només en l’alpinisme, també en altres aspectes com l’escalada competitiva o en gel, i m’agrada molt veure-ho.

Fa mitja vida que és a la muntanya. Quin ha estat el seu millor moment?

És complicat, però em quedaria més que amb objectius difícils, amb experiències en què es combinen bones estones amb bons companys i s’acaba convertint en experiències inesperades.

I un moment dolent?

Sobretot dues ocasions quan van morir dos companys, especialment quan intentes ajudar i no pots solucionar les crisis. Però jo normalment tinc sempre una actitud positiva a la muntanya quan hi ha alguna crisi.

Quins plans de futur té?

Vaig cancel·lar dues expedicions, una a Groenlàndia i una altra a l’Antàrtida per la Covid, i ara estem en espera.

Com acaba una alpinista sud-africana a Andorra?

Jo només tinc nacionalitat sud-africana i era a l’únic lloc d’Europa on em podia moure i Andorra era un lloc amb molta muntanya i on podia tenir moltes més oportunitats.

Imagino que per a una amant de la muntanya com vostè, Andorra és un lloc ideal.

I tant, sempre he tingut la idea de viure a la muntanya i marxar per treballar, que no pas viure per la ciutat. A més, l’avantatge del confinament dur del març va servir per veure que hi ha molts llocs a Andorra per descobrir.