“El flamenc és una cosa que surt molt de les entranyes”

Tarragona, Andorra, Barcelona, Jérez de la Frontera... la seva vida ha fet moltes voltes...

Sí, la veritat és que sí. Vaig néixer a Tarragona però jo m’he criat a Andorra i soc de la generació del 1986 Lycée. Llavors vaig marxar a Barcelona a estudiar i em vaig quedar allà treballant en consultories de responsabilitat social i innovació fins al 2016, quan em vaig traslladar a viure a Jérez de la Frontera pel flamenc.

Va anar al bressol del flamenc...

Exacte. Fa 15 anys vaig començar com a alumna en el món del flamenc ballant i a poc a poc vaig anar-hi aprofundint fent cursos i festivals fins que vaig decidir fer un canvi de vida anant a Jérez. Coneixia molts artistes i pel meu tarannà i forma de treballar necessitaven algú involucrat en la comunicació per gestionar la producció d’artistes. Vull dir, jo soc emprenedora i cercaven un perfil com el meu. I el 2018 vaig crear la marca El soniquete de Lola per barrejar les dues coses que sé fer: projectes amb valor sociocultural i el flamenc.

S’havia imaginat que s’hi podria arribar a dedicar?

Això m’ho diuen fa 10 anys i penso que ni boja. És que a mi ni tan sols m’agradava el flamenc, sinó que el desconeixia. Tot va ser per acompanyar una amiga a veure una obra de Joaquín Cortés al Teatre Tívoli. Vaig quedar fascinada amb l’obra i vaig començar a buscar a les pàgines grogues on es feia flamenc a Barcelona.

Què li va captivar?

No ho sé. Va començar l’espectacle, la música, la percussió, el cant... el flamenc és una cosa que surt molt de les entranyes. Hi ha un dita que quan t’entra el flamenc per les venes és com un verí que ja no pot sortir.

I amb tot aquest bagatge torna a Andorra per presentar quatre cicles de flamenc. Estava en deute amb el país?

Va sorgir l’estiu passat, quan estava a Andorra cuidant els meus pares, aprofitant que el món de la cultura estava una mica aturat. Jo estic fent projectes a Andalusia i vaig pensar: per què no en feia també a Andorra? Tenia una necessitat de vincular les terres on he viscut i crescut en família amb la terra que m’ha adoptat. D’Andorra vaig marxar amb 17 anys i certament me’n vaig desvincular bastant. I el fet d’haver tornat a l’estiu per preparar la idea del projecte va servir per fusionar dos mons.

En què consistirà ‘Verde que te quiero verde-Laurèdia flamenca’? Creu que tindrà receptivitat entre el públic?

No en tinc ni idea, és una aposta. El que espero és que hi hagi gent que, com en el meu cas, conegui el flamenc i s’engresqui amb els continguts. Portarem artistes d’alt nivell que no són tan mediàtics però que són molt interessants. Volem portar tota la part més intel·lectual amb tast de vi, pintura, exposicions de fotografia...