“Encara veiem normal certes formes d'explotació infantil”

En principi, els ‘talibés’ no són altra cosa que estudiants de l’Alcorà, és així?

Són infants que entren interns en una daara (escola alcorànica) com a deixebles d’un morabut (professor de l’Alcorà). Aquesta mena d’escoles són part d’una tradició al Senegal que ha funcionat molt bé en el passat.

I com han esdevingut víctimes de l’explotació infantil?

Antigament, quan el Senegal era un país eminentment rural, les escoles alcoràniques es trobaven envoltades de camps en els quals treballaven els alumnes per pagar-se la formació i la manutenció. Aquest equilibri es trenca quan aquesta institució es trasllada a un entorn urbà, on l’única manera que tenen els infants d’aconseguir diners és pidolar pels carrers. Tanmateix, no tots els estudiants són explotats, depèn de cada morabut.

Ningú controla els ‘morabuts’?

No estan subjectes a cap jerarquia eclesial i, d’altra banda, malgrat que tothom al país és conscient del problema, i tot i que hi ha lleis que prohibeixen la mendicitat i castiguen l’explotació infantil, ningú no gosa fer res per posar-hi remei. De fet, és un negoci força lucratiu.

Les famílies dels nens tampoc no fan res?

Normalment, els morabuts capten els nens als pobles d’on són originaris. Allà són persones respectades per la comunitat, i les famílies, especialment les més pobres, els deixen els fills perquè hi veuen una manera d’educar-los en la tradició alcorànica i, a partir d’aquest moment, es desentenen del que passa a la daara.

Com s’ho va fer per poder fotografiar la vida d’aquest infants a l’escola?

Vaig contactar amb una ONG catalana (que ja no existeix) que anava a aquestes escoles amb un metge per atendre els infants, i em van portar amb ells com un membre més de l’equip.

Va parlar amb algun ‘morabut’?

Sí, i el que expliquen és que ells estan obligats a acollir els nens que els porten. No s’hi poden negar en cap cas. Però, d’altra banda, tots els recursos que el govern destina a educació van a l’escola oficial, i ells no reben ni un cèntim, i així justifiquen que els infants surtin a pidolar pels carrers.

De tantes injustícies com hi ha al món, per què s’ha centrat a denunciar l’explotació infantil?

Perquè una persona de la meva família en va ser víctima fa temps, i això m’ha fet ser especialment sensible a totes les formes que ens inventem per explotar els infants, moltes de les quals encara les considerem normals.

Malgrat retratar situacions ben sòrdides, als seus treballs predomina certa humanitat.

Els infants tenen una gran capacitat per gaudir de la il·lusió i de la fantasia en qualsevol situació, i em sembla important poder-ho reflectir a les fotografies.