“Crec i creuré en l'amor tots els dies de la meva vida”

Moltíssim. Tot va començar com els pensaments d’una nena, dels amors que tenia, neguits, desamors d’adolescència i altres sentiments. Precisament, el trobo tan íntim que em va costar decidir-me a publicar-lo per la meva timidesa.

Diu que no és ni una novel·la, ni un recull de poesia, ni un conte.

Perquè no ho és. És un diari que vaig començar quan tenia 15 anys i encara era a l’Argentina. Molt poca gent, fins ara, n’havia llegit alguna cosa. Massa por al que pensarien i em feia vergonya.

No hi ha un fil conductor.

Exacte. Els escrits, originàriament, em van sortit així i per això mantenen la veritable essència. Molta gent em comenta que, en no haver-hi una continuïtat narrativa clara, no els avorreix. A més, les il·lustracions que acompanyen els escrits són meves i, curiosament, fins que no les vaig incloure no vaig sentir el llibre com a meu.

Quan va decidir que volia publicar els seus pensaments?

Que els escrits sortissin a la llum era el meu somni i feia molts anys que ho intentava. Va ser, curiosament, durant el confinament quan va ser possible, perquè tenia més temps.

És un llibre d’amor on hi ha reflectit massa desamor.

En el fons és el que hem sentit tots alguna vegada, perquè no sempre és tot tan bonic, l’amor no és sempre correspost. Té un gust dolç i amarg que acostumen sempre a barrejar-se.

Sabem fer front a l’amor?

[Esbufega] Li tenim massa por. Soc una enamorada de l’amor com diu el tòpic, perquè jo hi crec i hi creuré tots els dies de la meva vida. És quelcom que pot moure el món, però li tenim por i hem de ser més valents.

El lector se sentirà reflectit en les seves petjades.

Segur. I, precisament, per això li comentava els dos tipus d’amor, el correspost i el no correspost. Moltes vegades, per molt que un ho desitgi, a la vida no aconseguim allò que somiem. Crec que aquest és el reflex que rebrà la gent que llegeixi el llibre.

Per què el publica de pròpia mà?

Volia portar a l’extrem la sensació d’intimitat i publicar un llibre escrit de pròpia mà, amb la meva lletra, crec que així ho demostra. A més, mai he aconseguit inspirar-me per escriure davant d’un ordinador i he estat sempre de ser en un bar amb un cafè, agafar un tovalló, abocar els meus sentiments i donar-los forma a casa.

No ha pensat gaire en el format digital.

I tant que ho he fet! Per això he hagut de refer tot el llibre a l’ordinador, per la venda digital! Ha estat dur, molta feina, però així he reviscut totes aquestes sensacions dos cops [riu].