“Els cims més alts es pugen amb el cap i no amb la força”

Era un somni que tenia des de ben petit i pensava que mai arribaria a fer-se realitat. Vaig sentir una sensació de plenitud molt gran, vaig aconseguir complir un dels majors somnis i reptes que tenia.

Som éssers petits davant de tanta immensitat.

No som pràcticament res davant de tot plegat, la muntanya i la zona són immenses i sé ben bé què és sentir-se petit, ja que vaig viure el terratrèmol de Nepal quan intentava pujar al Lhotse. Em vaig salvar de miracle i vaig veure com som de petits i a la mercè que ens trobem de la natura.

Quines adversitats va trobar al llarg de l’ascensió?

La dificultat més important van ser els problemes de salut que vaig patir, ja que vaig agafar una infecció a la gola que em va arribar al pulmó, per la qual cosa vaig haver d’acabar utilitzant oxigen per arribar al cim. Va ser una expedició una mica al límit, pels problemes i perquè anava sol amb un xerpa.

Què el motiva de l’alpinisme?

M’encanta el contacte amb la natura, amb el paisatge de la muntanya. No veig l’alpinisme com un repte o una aventura, jo m’he criat en pobles petits amb un contacte molt de prop amb l’entorn i això és el que m’apassiona, sentir-me a prop de la natura.

Quina és la sensació d’estar al cim?

Tranquil·litat. El millor on sentir-se un mateix és estar allà a dalt, per sobre dels núvols, i també és el millor emplaçament per trobar-se un mateix. Com més alt i més inaccessible és el lloc més atractiu tenen les vistes, els paisatges i la tranquil·litat i soledat que se sent.

Requereix una gran preparació, física i mental.

Sobretot és un tema molt mental, els cims més alts es pugen amb el cap i no amb la força. És molt important conèixer-se a si mateix, les teves possibilitats, saber com et trobes cada moment i, sobretot, saber quan has de fer mitja volta. És un tema molt psicològic a més de mantenir la forma física en bon estat.

Com combina la fotografia i l’alpinisme?

És bastant difícil mantenir un equilibri entre els dos. Hi ha molt poca gent que es dediqui a la fotografia a gran altitud, ja que a partir de 7.000 metres l’esforç és major i és molt complicat realitzar les dues coses.

Quins cims ha coronat?

Vaig pujar la primera muntanya quan tenia vuit anys. Des de llavors he fet tots els 3.000 dels Pirineus. Un dels meus objectius és poder ascendir els set cims, les muntanyes més altes de cada continent. De moment he pujat els situats a Europa, Amèrica del Nord i Sud, l’Àfrica i l’Àsia, em falten el massís de Vinson a l’Antàrtida i la Puncak Jaya a Oceania.