“Hem de ser exigents en el primer any de vida del nadó”

Diu que és fisioterapeuta especialitzada en pediatria...

Sí, jo de formació soc fisioterapeuta però sempre m’he dedicat a la pediatria en serveis d’atenció precoç. I amb els anys m’he anat enfocant en el camp de la fisioteràpia pediàtrica sobretot amb nens amb patologies, danys neurològics o síndromes genètiques. Aquí, a Andorra, vaig començar treballant en el projecte Impuls de la Fundació Meritxell. El que passa és en tenir fills em vaig adonar que nens considerats neurològicament sans difícilment podien rebre una atenció fisioterapèutica de qualitat.

Què va detectar en aquests nens considerats neurològicament sans per percebre que els calia una atenció fisioterapèutica?

Són coses més subtils en el desenvolupament dels nadons que acostumen a passar desapercebudes i que, per tant, impliquen ser molt més precís i curós amb les eines a valorar i tractar. En el primer any de vida hem de ser més exigents en el desenvolupament dels nens perquè hi hagi coses que quan siguin grans ens puguem estalviar.

Posi-me’n algun exemple...

Doncs vas veient que hi ha problemes de succió, una lactància molt dolorosa o dificultats d’organització motriu. Tampoc hi ha una visió holística. Amb els nadons sempre hi ha el mantra de dir: tranquil, és petit, ja madurarà. I no hem de passar per alt que un nadó només ha de plorar quan té gana o està incòmode. Els plors que són continuats durant tot el dia mostren que no hi ha una correcta organització. Tots tenim molt clar que si vas a esquiar i pateixes una caiguda on prens mal, l’endemà estàs magolat i necessites algú que et recol·loqui. En canvi, no som conscients que en un part de 12 hores amb contraccions el nadó pot acabar amb petites disfuncions.

Quins hàbits cal tenir en compte com a pares llavors?

Hi ha coses que no estan a les nostres mans evitar. Però sí que és cert que com a pares el que podem fer és tenir estones de pell a pell, on mare i nadó estiguin despullats. Tot això aporta millor regulació de les constants vitals com la temperatura, la producció de llet pel que fa a la mare o la freqüència cardíaca. A més, és més recomanat el porteig que portar el nen en un cotxet.

De debò? Això és contrari als cànons que coneixem fins ara...

Hi ha una sèrie d’aparells associats a l’era moderna que van sortir per ajudar els pares per tenir més facilitats però això no vol dir que sigui ideal per als nens en procés de creixement. En l’àmbit neurològic, la posició tan estirada als cotxets no és tan ideal.

En quines conseqüències es tradueix quan el nadó es fa gran?

De vegades hi ha infants que tenen problemes de manipulació, per agafar el llapis, per exemple, o que tindran dificultats per estar quiets en una cadira.