“Volem mantenir viu el llegat del nostre amic Sergi”

Quina relació tenia amb Sergi Mingote?

El Sergi era més que un amic i un germà, era la persona més meravellosa que he conegut a la vida. Tenia alguna cosa especial, compartíem filosofia de vida, era un suport enorme. El Sergi i jo teníem un vincle especial, érem capaços de sentir el mateix que l’altre.

Què va sentir quan es va assabentar de la defunció?

Me’n vaig assabentar a través del seu company i no sabria com descriure la sensació. Em sentia buit, em faltava l’aire, va ser un dels moments més durs de la meva vida. He perdut familiars, però mai m’havia sentit com em vaig sentir en aquell moment.

És un honor poder realitzar-li un homenatge.

Sens dubte. Per a mi és més que un honor, de fet els dies següents a la seva pèrdua una de les propostes que teníem era mantenir el llegat que el Sergi deixava i les històries que havíem viscut amb ell. A banda de la conferència a Andorra, farem més sessions.

Ha compartit grans experiències amb el Sergi.

Des del 2000 que ens vam conèixer fins al 2011, quan em vaig traslladar a Barcelona per la meva relació amb ell, fèiem una o dues sortides anuals plegats. I a partir del 2011, el contacte va ser diari. Tenim un munt d’expedicions conjuntes amb el Sergi.

Com el definiria?

Parlis amb qui parlis, tothom et dirà que era una persona excepcional que aportava coses a la gent amb qui es relacionava. A més, a cada expedició que feia hi havia un vessant solidari que l’envoltava.

Com es desenvoluparà la conferència?

La meva intenció no és substituir ningú, sinó parlar en nom d’ell i de la família per donar l’entrada al documental que va realitzar A pulmó. L’organització i nosaltres, els seus amics, volem mantenir viu el llegat del nostre amic Sergi.

‘A pulmó’, sis vuitmils en 367 dies.

El documental narra les sis expedicions que va realitzar en un any sense oxigen artificial. El Sergi ens porta fins als cims de Broad Peak, K2, Manaslu, Lhotse, Nanga Parbat i Gasherbrum 2 d’una forma excepcional. Puc avançar que estem recopilant material i imatges per dur a terme un documental a títol pòstum.

Els esports de fons són la seva passió.

La meva passió és viure la vida com un repte, posar el meu cos al límit de la resistència. A mi m’agrada gaudir de la muntanya, de la natura i posar-me al límit per provar-me a mi mateix.

Com compagina l’esport i la seva professió?

Amb molt sacrifici, però el fet d’anar-hi amb el Sergi era una inspiració constant. Ara he de buscar una altra motivació i tot i que la meva intenció és seguir amb els meus projectes, sé del cert que mai no tornarà a ser el mateix.