“L'artista ha d'anar a tocar allà on fa mal i curar-ho”

Com s’ho ha fet per, musicalment parlant, sobreviure durant aquest pandèmic 2020?

L’experiència que he tingut en aquesta situació de pandèmia és que el sector del discjòquei és un dels que més afectat s’ha vist. En el meu cas, afortunadament, he pogut continuar tenint els plats a la taula de mesa gràcies a la ràdio. Però certament com a productor també ha estat un any de canvi perquè el temps que hem estat tancats l’he aprofitat per fer una transformació en els sons que he fet servir, en el concepte i els gustos.

Cap a on ha evolucionat?

Ha estat un canvi de mentalitat, d’adonar-se que vivíem en una societat on pensàvem que tot era escàs en lloc d’adonar-se que hi ha abundància i que tothom pot tenir les mateixes oportunitats. I això influeix en el que transmets en les sessions.

En què s’ha traduït?

Doncs quan vols transmetre cert tipus d’emocions juga molt les freqüències que fas servir, ja que el que mostres a la gent és el que surt de dins teu. És com un artista, que no pot amagar les seves emocions. En una situació com l’actual hem vist les coses molt negres, veus tensió i amargura a les cares de la gent... i el que ha de fer l’artista és fer de canalitzador d’aquest sentiment i traduir-ho en una cosa que ajudi a aixecar l’ànim i donar energia per cremar la impotència.

I com ha percebut el seu públic aquest canvi?

Hi ha persones de tot tipus. El que sí percep l’energia com una cosa positiva i hi ha altres que estan tan endinsats en l’obscuritat que els costa veure positivitat i optimisme. En definitiva, cada persona és diferent i la qüestió és poder arribar a la persona i tot i que no tingui un efecte d’ànim, que almenys rebi el missatge perquè a poc a poc anirà estovant-se. La missió de l’artista és no rendir-se i anar a tocar allà on fa mal i curar-ho.

Vostè s’ha arribat a plantejar llençar la tovallola durant aquest any?

És un aspecte molt dur en l’àmbit artístic. Tinc molts companys que feien esdeveniments a Andorra i tota aquesta situació els ha tocat molt fort i han hagut de moure’s cap a un altre lloc sense deixar de fer música o streamings a les xarxes socials. Pel camí ha caigut molta gent i ho comprenc, però en aquesta vida s’ha de ser resilient, és a dir, afrontar positivament les adversitats

Abans de veure la llum al final del túnel, hi haurà un període de transició...

Sí, tots tenim ganes de poder tornar a ballar, a gaudir de la música en directe com ho fèiem abans perquè tenim unes ganes terribles de viure l’eufòria, però per això nosaltres ens hem d’estar reinventant constantment perquè les persones segueixin ampliant la seva cultura musical.