Txell Dilmé
“Representar el país seria un honor i un somni fet realitat”
La passió per l’hoquei patins li ve de família. 16 anys. Va començar a la base de l’Andorra HC jugant amb equips mixtos, i des de fa tres anys és una de les integrants del conjunt femení de l’entitat tricolor.
Han pogut tornar a jugar després d’un any. Com ha anat?
Ha estat complicat perquè feia molt de temps que no fèiem cap partit. Sí que ens hem pogut entrenar, cosa que a Catalunya no, per exemple, però vulguis o no, no és el mateix.
I ha notat tot aquest temps d’inactivitat un cop ha pogut tornar a jugar?
Sí que ho hem notat molt perquè al final els caps de setmana sempre teníem partit i ara no podíem jugar.
Quina sensació va tenir en el retorn?
Van ser moltes il·lusions de cop perquè va ser tornar una mica a la normalitat i va ser com tornar a ser lliures. Va ser estrany també per tot el que havia passat, però al final estic contenta.
I com va viure tot aquest temps?
Va ser complicat perquè només ens entrenàvem, i al final jo mai m’havia entrenat tant de temps sense fer partits i era molt temps d’inactivitat. Però bé, com que els caps de setmana no podíem jugar, hem aprofitat per fer altres coses com anar a la muntanya i hem pogut gaudir més del país.
Quin objectiu es plantegen aquesta temporada?
Això ho hauria de dir la capitana (riu), però jo diria que sigui quin sigui l’obstacle, seguir endavant. Hem passat situacions difícils, i crec que sigui quina sigui aquesta situació, ens hem de mantenir juntes i seguir.
Són un equip força jove comparat amb la resta. Ho han notat gaire?
Al principi sí que ho notàvem una mica, perquè algunes ja teníem més experiència perquè veníem d’haver jugat amb nois, però d’altres van entrar més tard i no havien fet partits. Ara no es nota tant i hem tingut un equilibri.
És el tercer any de l’equip femení i a poc a poc consolida.
Sí, en el meu cas jo havia jugat amb nois des de ben petita i això m’havia donat força i velocitat, mentre que ara l’equip femení m’ha donat potser més paciència i consciència.
Com es definiria com a jugadora?
Crec que soc constant, insegura en alguns moments, i lluitadora.
Un dels objectius seria impulsar la selecció femenina?
Sí, ho portem intentant des de fa molts anys. Es difícil, però hem aconseguit ajuntar noies i d’aquí a poc començarem i a veure si podem anar a algun campionat.
Què significaria representar el país amb la selecció?
Seria un honor i un somni fet realitat. Sempre veia els germans als campionats i m’encantaria.
L’hoquei li ve de família.
Quan vaig néixer els dos germans ja jugaven. He provat altres esports, però al final porto tota la vida a l’estadi i amb l’equip.