“Hem d'aprendre a valorar el que som i el que tenim”

Qui participa en l’exposició?

M. J.- Hi participen trenta-tres artistes de l’Alt Urgell, els Pallars i Andorra, cadascun dels quals, des de la seva disciplina artística i amb total llibertat creativa, ha fet una obra relacionada amb la realitat que es viu als pobles de muntanya.

Quina és aquesta realitat que volen apropar a l’espectador?

Y. M.- Volem centrar l’atenció en la despoblació dels pobles de muntanya, en l’abandó punyent en què es troba la gent que encara hi viu, deixats de la mà de Déu i de l’administració, sense infraestructures bàsiques que permetin endegar nous projectes per atreure gent de fora, o per oferir un futur als que encara hi són.

M. J.- I alhora volem aportar també una llavor d’esperança per a aquests pobles perquè són més que un conjunt de cases. Cada poble atresora un patrimoni humà i cultural que no podem ni volem perdre.

Potser per deixar pas al futur és inevitable renunciar a una part del passat.

M. J.- Nosaltres pensem que el primer de tot és pensar en les persones; que tothom ha de tenir els mateixos drets, siguis qui siguis i visquis on visquis. Per això, deixar els pobles abandonats a la seva sort suposa un greuge vers la gent que hi viu.

Y. M.- D’altra banda, no proposem que la gent visqui ara com fa mig segle, però tampoc creiem en una idea de progrés basada en un miratge consumista. El que proposem és que els joves es puguin guanyar la vida mitjançant nous oficis per als nous temps, però que també puguin conviure amb el que vam tenir en el passat.

Per què denuncien ara un problema que ve de lluny?

M. J.- Entre d’altres motius, perquè, a conseqüència de la pandèmia, s’ha posat els focus en els pobles com a llocs segurs, amb una qualitat de vida que no hi ha a ciutat, i pensem que cal aprofitar aquesta conjuntura per demanar uns mínims que facin possible i sostenible la vida a la muntanya.

Com pensen que es pot revertir la tendència al despoblament?

M. J.- En primer lloc, escoltant les persones. I fomentant un teixit associatiu que posi en valor el territori. Sovint tendim a creure que el que hi ha a fora és millor que el que tenim a casa, i no és així. Hem d’aprendre a valorar el que som i el que tenim.

Y. M.- A més, en el darrer any més de tretze mil persones han marxat de la ciutat per anar a viure als pobles.

En molts casos és gent que s’ha mudat a segones residències de manera transitòria.

Y. M.- I també molts joves que han vist la possibilitat de començar una nova vida als pobles.

M. J.- En tot cas, l’important és plantejar accions que mantinguin obert el debat. De moment som pocs, però seguirem fent xarxa perquè la llavor del canvi arreli i creixi amb força.