“La vida és un sospir i a l'art ens cal una mica d'oxigen”

Quina és la motivació que hi ha al darrere per a exposar De cel i terra al públic?

Certament amb la pandèmia tenia la necessitat d’expressar aquestes figures que demanen una de l’altra el mateix oxigen. Avui resulta complicat respirar l’oxigen de l’altre i aquestes pintures representen figures que és com si sortissin de les mateixes obres. Per tant, la idea era fer una exposició per parlar amb nosaltres mateixos i el context universal actual, simbolitzant el que som, el temps, la terra, el mar... la vida és un sospir i a l’art necessitem una mica d’oxigen.

Com pretén captivar el públic?

Les obres no només parlen d’una estètica d’expressionisme abstracte, sinó que també tenen una càrrega conceptual que gira al voltant de les figures que es transmeten al veure l’obra d’art. El meu objectiu és arribar a tota la gent possible sense importar el seu nivell socioeconòmic o sociocultural, simplement perquè la gent pugui sentir i arribar a entendre. Vull que aquesta forma d’art tingui un diàleg amb l’espectador. Potser soc massa optimista, però crec que l’obra tindrà una bona acollida.

Quin missatge vol establir amb l’espectador a partir d’aquest diàleg ?

Que la vida és fugaç i que avui estem amb la tecnologia tant en el cel com a la terra.

Hi ha algun fet personal que l’hagi conduït a aquesta reflexió?

Doncs l’any passat va coincidir al mateix temps la mort del meu sogre i el naixement de la meva filla. I això és un contrast molt diferent que fa reflexionar sobre el temps de la vida, sobre el passat i la nostra existència. I això és el que m’agradaria transmetre a l’espectador perquè pugui reflexionar sobre coses contradictòries com el naixement, la vida i la mort.

Convida a reflexionar. Però quina és la conclusió que li agradaria que l’espectador extragués a la sortida de l’exposició?

Doncs cap a una reflexió interior de cadascú. A mi m’agradaria com a artista que la gent no només arribi a la reflexió, sinó al joc de colors. El títol de l’obra ja porta implícit un missatge. L’obra tracta de parlar amb les ferides i que es puguin cicatritzar. I això té una càrrega lírica i poètica que és la restauració d’un mateix perquè ens puguem aixecar del camí. Una amiga que ja ha vist l’obra, reconeixent-me que no entén gaire sobre art, m’ha dit que sentia una emoció i que hi havia quelcom que la connectava amb l’obra.

Quines tècniques pictòriques utilitza en les seves obres?

És un acrílic sobre llenç, però les tècniques surten de diverses fonts de l’expressionisme abstracte. A mi m’agrada especialment seguir l’exemple de Jackson Pollock, que acostuma a utilitzar els tons forts del color vermell per transmetre sentiments.