“Quan passi la pandèmia hi haurà un esclat creatiu”

Com acaba un músic ucraïnès dirigint una orquestra a l’Alt Urgell?

No li ho sabria dir. Suposo que per una d’aquelles sorpreses que et dona la vida de tant en tant.

No va venir directament a la Seu des del seu país, doncs?

Vaig venir a Catalunya fa vint anys. Eren temps difícils al meu país. Un dia vaig llegir un anunci al diari en què demanaven gent per treballar a Guissona, i amb la meva dona vam decidir venir a veure si ens en sortíem.

Coneixia o havia sentit a parlar de Catalunya abans de venir?

No, mai. Ni tampoc no sabíem parlar català ni castellà. Tanmateix, penso que si canvies de país has de respectar els costums del lloc que t’acull i aprendre’n l’idioma, i en un any vaig aconseguir el nivell C de català.

La feina a Guissona tenia relació amb la música?

No, treballava en una fàbrica, però dedicava tot el temps lliure que podia a la música, i al cap d’un temps vaig trobar feina de professor en una escola de música a l’Alt Urgell i, més tard, a l’escola de música de la Seu.

És complicat ensenyar a alumnes amb una tradició cultural tan diferent de la del seu país?

És complicat i fàcil alhora. A Ucraïna, com a Polònia, Alema­nya i a l’Europa central en general, les escoles de música existeixen des de fa molts anys, i tant l’organització com els mètodes docents estan molt contrastats. A Catalunya, en canvi, les escoles de música fa relativament poc que hi són. Pràcticament, a cada localitat de més de cinc mil habitants n’hi ha una, però la majoria no tenen prou recursos i cadascuna s’organitza com pot. Sortosament, a la Seu l’escola de música funciona molt bé.

Com valora l’evolució de l’orquestra des que n’és el director?

L’evolució de l’orquestra és fruit de la feina col·lectiva de molta gent, començant per la meva dona que és el concertino i va ser la directora abans que jo, i per la desena de persones que formen el nucli del projecte.

Com es manté, doncs, la qualitat d’un conjunt que es va renovant cada curs?

L’orquestra és un laboratori per als alumnes de corda de l’escola de música, que d’aquesta manera tenen dues hores extres a la setmana per treballar amb l’instrument, i això és una experiència molt positiva per a ells perquè creixen plegats com a músics. La meva tasca consisteix a ajudar-los a fer un pas endavant cada curs per millorar gradualment el seu nivell i la sonoritat del grup.

Com ha viscut l’orquestra les restriccions del 2020?

Ha estat dur; però jo intento sempre treure la part positiva de cada situació i veig els músics amb moltes ganes d’actuar. Penso que quan passi la pandèmia hi haurà un esclat de creativitat.