“Tota paraula té el seu origen i la seva casuística”

Com va sorgir la idea de fer aquest ‘Paraula d’Andorra’?

La idea surt del mes de maig del 2019, quan vaig venir a Andorra a presentar L’abecé de Pompeu Fabra, que era un llibre de l’Any Fabra escrit amb Mònica Montserrat. Ho vam fer a la biblioteca d’Escaldes-Engordany. I allà vaig trobar l’Arnau Colominas i la Lara de Miguel, i em van explicar el seu projecte, Culturàlia, que feia un mes que havia arrencat. I vam lligar poder fer una secció d’Andorra.

I aquí neix el llibre?

El que vam acordar va ser presentar, mitjançant una sèrie de càpsules, les 46 paraules que l’Institut d’Estudis Catalans té previst incloure en el lèxic estàndard i que són d’ús gairebé únic a Andorra. En fèiem una cada setmana. I va ser en acabar que va sorgir la possibilitat de fer el llibre.

La pandèmia els va afectar en el decurs de la feina?

Realment, no. Aquesta és la gràcia de fer les coses de manera digital, que tot i la pandèmia es va poder fer igualment. Vam poder complir els terminis de fer una paraula per setmana. I, un cop es va acabar el recull de les 46 paraules, després va començar la idea de passar del butlletí al llibre i llavors vam marcar-nos Sant Jordi del 2021. No ens ha afectat, el llibre surt quan volíem que sortís.

Què trobarà el lector a ‘Paraula d’Andorra’?

El lector hi trobarà un recull comentat de paraules pròpies del Principat. No només descobrirà paraules que es diuen a Andorra, sinó que també hi haurà la història de les paraules. Totes tenen una vida darrere i s’explica aquesta vida.

Què vol dir amb explicar la vida de les paraules?

Tota paraula té el seu origen i la casuística i resulta que aquestes paraules han tingut el vistiplau de l’Acadèmia de la Llengua per tenir accés oficial a la llengua estàndard i que es pugui fer servir aquest lèxic de proximitat. A més, fer servir els productes locals, pel que fa a la llengua, sempre fa que els parlants augmentin l’autoestima.

Ens pot posar algun exemple?

Totes les 46 tenen el seu què. Moltes pertanyen a un àmbit jurídic administratiu i són especialitzades; però d’altres, no. Com per exemple donja, que és un embotit típic d’Andorra i l’Alt Urgell. Explicant aquesta paraula, de manera breu, s’explica com es fa i aprofitem per referenciar un llibre, Els embotits d’Andorra i l’escudella de Sant Antoni, i fins i tot em van fer arribar una donja d’Andorra!

N’hi ha alguna que li hagi cridat l’atenció?

Clípol, que és com encara s’anomena els autobusos. I ve del nom d’una empresa, que ja no està activa, que es dedicava al servei.

Faran una presentació?

Avui mateix, a la biblioteca d’Escaldes-Engordany, cap a les 8 de la tarda presentem el llibre.