“Les parles que no tenen un ús social s'acaben perdent”

Com Odisseu, ha fet un llarg viatge per acabar tornant a casa.

Des d’un bon principi la idea era finalitzar a casa. Quan vaig acabar d’estudiar a la universitat vaig decidir tornar a la Seu amb la intenció de fer la meva aportació a la cultura del país, i vaig prendre com a punt de partida descobrir el territori i escriure a partir d’aquesta experiència.

I ara que ha posat el punt final, què pensa del camí recorregut?

Penso que ha estat una forma de vida. A banda del plaer personal de constatar l’evolució des del primer llibre publicat, Esvorancs, escrit amb més il·lusió que ofici.

A la presentació de ‘Viatge íntim per la Seu’ deia que escriure no és divertit. Tot i així, ha dedicat més de mitja vida [36 anys] a la literatura.

Escriure no és divertit, però és interessant. Com diu el Josep Espunyes, escriure és més turment que no pas goig. El que sí que és divertit i plaent és haver escrit.

Per a aquest darrer viatge literari s’ha acompanyat d’un centenar de veus de la ciutat, com ha fet la tria?

Tinc un arxiu força complet de pertites converses i informacions que he anat recollint des de fa temps. Per a aquest llibre, senzillament m’he servit d’aquelles converses que tenien l’extensió adient i m’han semblat més interessants en funció del contingut, sense atendre cap altre condicionant.

Algunes d’aquestes converses daten de força anys enrere. En conjunt, ofereixen un panorama diacrònic de la ciutat?

Les converses més antigues remeten, en tot cas, a una Seu no tan llunyana; però el propòsit del llibre no és explicar com ha estat o com és ara la Seu, sinó fer una aportació més per conèixer la ciutat.

Pel que fa als deu volums de la col·lecció ‘Viatge universal pel Pirineu’, completen un retrat actual dels pobles de la serralada i de la gent que hi viu?

Aconseguir aquest retrat que diu seria una tasca molt ambiciosa. Tanmateix, penso que la col·lecció sí que ofereix diversos elements de reflexió sobre el Pirineu actual, i sobre com ha canviat el territori i quins són els problemes (en alguns casos no tan evidents) que hi persisteixen. I també quines són les propostes de futur que plantegen les persones que apareixen a cada llibre. En tot cas, correspon a cada lector treure les seves pròpies conclusions.

Als pobles que ha visitat ha trobat variants del català que han resistit el procés de normalització. Com valora aquesta diversitat lingüística?

Si he de ser realista, he de reconèixer que són parles que, com totes les parles que no tenen un ús social, s’acabaran perdent definitivament i, amb elles, tota aquesta porció de la riquesa lingüística del nostre idioma.