Pablo Giori
“La fotografia és com un pont per crear un nou món”
L’exposició ‘Migrar la mirada’ es podrà visitar a la Llacuna fins al 6 de maig. 34 anys. Va néixer al nord de l’Argentina, a Tucumán, va viure al Canadà i fa deu anys que resideix a Catalunya. La seva passió és la fotografia i li agrada anar en bicicleta i viatjar.
“La fotografia és com un pont per crear un nou món”
Què busca a través de la fotografia?
La meva recerca està relacionada amb l’experimentació, la cerca constant de noves maneres de veure el món. La fotografia és com un pont per crear un nou món, un espai més enllà de la llengua i la cultura.
Quin missatge envien les imatges?
No hi ha un missatge clar, no són fotografies que ensenyin la desigualtat del món. Nosaltres busquem l’experiència de la imatge, volem viure el límit estètic de la fotografia i buscar altres estètiques i iniciatives experimentals.
D’on sorgeix el projecte ‘Migrar la mirada’?
Neix entorn del projecte que desenvolupo des de fa tres anys, basat en l’intercanvi de carrets amb altres persones per fer dobles exposicions. La voluntat és treballar el resultat estètic de la reciprocitat. L’exposició sorgeix d’un intercanvi entre 120 fotògrafs.
Tracta la imatge des de la tradició a través de la fotografia analògica.
Tècnicament faig fotografia analògica, però realment hi ha una combinació amb la digital, ja que una part del procés el fem de forma digital. Ens coneixem via Instagram, partim d’una acció digital. Avui en dia les línies entre analògic i digital s’han esborrat molt.
Quina diferència hi ha entre l’una i l’altra?
Mai he fet fotografia digital; amb el mòbil, sí, però amb una càmera, no. El meu projecte no es podria fer en digital perquè la gràcia de la fotografia analògica és que t’obliga a concentrar-te.
Per què utilitza la doble exposició?
Vinc de la fotografia històrica i vaig treballar molt amb Pere Català i Pic, que va treballar molt el fotomuntatge. A partir d’aquí vaig entrar a la tècnica de la doble exposició.
Què li permet aquesta tècnica?
La doble exposició em permet fer el que vull: intercanviar. Em va obrir molt la ment, el cor i les possibilitats de desenvolupament personal. A més, el projecte qüestiona el concepte d’autoria.
Com es va iniciar en aquest món?
No vaig estudiar fotografia, jo soc doctor en història contemporània. Vaig arribar a la fotografia a través de la història, llavors vaig començar a fer cursos i tallers, però d’una manera molt autònoma.
Organitza un festival de fotografia per agrupar creadors experimentals.
Sí. El festival em permet que la gent es conegui i que intercanviïn els seus coneixements i fotografies, a més és l’única escola del món de fotografia experimental. És la primera vegada que se’ls dona l’oportunitat d’ensenyar les seves fotografies.