“L'apicultura és un ofici molt tècnic i vol dedicació”

Des de quan es dedica a l’apicultura?

Fa 10 anys que crio abelles, però només en fa dos que m’hi dedico professionalment amb la meva dona, la Vanessa Torres.

Què és el que el va atraure d’aquest món la primera vegada que s’hi va interessar?

Des de ben petit he sentit fascinació per la naturalesa. Abans d’interessar-me en aquest sector vaig treballar durant vuit anys de cuiner en restaurants d’estrella Michelin d’arreu de França. Va arribar un moment, però, que me’n vaig cansar i vaig decidir que havia de fer un canvi de vida.

Va ser aleshores quan va començar a tenir ruscos?

No ben bé. Al principi la meva idea era dedicar el meu temps a una professió que em permetés estar en contacte amb la natura i el primer que vaig pensar va ser fer formatges. Tot i això, vaig canviar de parer un dia que vaig passar una estona llegint informació sobre les abelles i vaig adonar-me de l’abast real de la funció que tenen aquests insectes en els ecosistemes. Sense abelles la reproducció floral seria impossible.

Quants ruscos té actualment?

Fa 10 anys, quan encara era una afició, en tenia 2, però a poc a poc vaig anar fent créixer la colònia. Ara en tinc uns 150 i el meu objectiu per a aquest estiu és ampliar la producció fins a 200. Cal dir, però, que no tots ens serveixen per produir la nostra mel, ja que una part dels panells la venem a altres apicultors.

On són els vostres ruscos?

La parròquia d’Escaldes-Engordany és l’única que se’ns resisteix! Els tenim repartits arreu del país.

Hi ha gaires barreres d’entrada a Andorra en el sector de la producció de mel?

Trobar un apicultor que et vengui les abelles no és difícil. Ara bé, tenir accés a un terreny on puguis posar els ruscos sí que ho és. Pel que fa als tràmits administratius, només cal inscriure’s a un registre del departament d’Agricultura i Ramaderia del Govern. Començar a criar abelles no és complicat des d’aquest punt de vista, però cal fer les coses bé.

Què vol dir?

No pots deixar les abelles al rusc, oblidar-te’n i esperar que facin mel. L’apicultura és un ofici molt tècnic i vol dedicació.

Quins són els reptes del sector al Principat?

Al país hi ha tres empreses productores, una quarantena d’apicultors registrats i uns 400 ruscos. Som un sector petit i no podem competir amb els grans grups en quantitat de producció. L’única manera de sobreviure és apostar per la qualitat i la proximitat com a valor afegit. Nosaltres ho fem, entre altres coses, amb un projecte de lloguer de ruscos en què els consumidors poden participar en tot el procés de producció, des que neixen les abelles fins que recullen la mel.