“La història dels padrins és l'herència que ens queda”

Què el va motivar a escriure el llibre?

Tot va començar amb la relació amb en Roberto Lizarte, que gestiona la Casa Cristo a Encamp, i que vaig conèixer l’hereva de l’immoble. Ells em van endinsar en el fascinant món dels records històrics d’Encamp.

Quina vinculació té amb Encamp?

Vaig estar residint i treballant a la vila durant 21 anys i soc un apassionat de la parròquia.

Les vivències dels padrins són la història.

Les històries i vivències que m’explicaven els padrins em van fer retornar a la infància, quan asseguts a la taula demanàvem al meu pare que ens expliques batalletes de la guerra. La història dels padrins és l’herència que ens queda.

Què busca a través d’aquest llibre?

Que els nens que no poden escoltar la història dels seus padrins puguin llegir-ho i entendre el fil històric de l’Encamp d’abans. Parlem de la vila del 1900 al 1965, amb tot un recull de fotografies i documents que narren la seva història.

Va començar a recopilar informació l’any 2000.

He estat més o menys onze anys parlant amb gent i recopilant vivències. Encara tinc fotografies que em van deixar que tornaré el dia de la presentació del llibre. No he volgut publicar el primer que em deien, he deixat que la gent mirés què escrivia i em transmetés què li semblava.

Al llibre hi apareixen imatges inèdites.

Hi ha contingut molt interessant, imatges que no han vist mai la llum, que no han estat mai publicades. Crec que el llibre té una part històrica que farà reflexionar els lectors.

D’on li sorgeix la passió per l’escriptura?

No ho sé, la veritat és que mai havia pensat a escriure un llibre, però aquest treball ve de la meva vocació de professor perquè les generacions futures mirin la història des d’un altre punt de vista.

Combina l’escriptura i ser professor.

He estat dedicant-me al llibre mentre treballava en una entitat bancària o en empreses privades, feia classe i anava recopilant informació. No tenia gens de pressa per editar-lo, la meva intenció era crear una cosa maca per mantenir la història a través de la memòria dels més grans.

Té projectes de futur al pensament?

Considero que són projectes que no saps si arribaran a bon port, però és clar que sempre tinc present fer coses en relació amb l’educació perquè les noves generacions puguin veure les coses des d’un punt de vista més pedagògic i entendre com es vivia i què passava a l’Encamp dels padrins.