“Només pel 'Cançoner' ja es mereixeria un lloc d'honor”

Professora, poetessa, compositora, folklorista, traductora... i oblidada pel públic.

Va ser una persona molt creativa, però no ho va tenir fàcil. En part perquè li va tocar viure una època en què era complicat per a una dona ser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, i en part també arran del seu matrimoni. Es va casar amb un pintor belga més jove que ella i va preferir restar en un segon terme per donar-li protagonisme a ell.

Tanmateix, hi ha publicats un bon nombre d’articles i estudis universitaris sobre la seva obra; com és que aquest interès acadèmic no s’ha traslladat a l’àmbit editorial?

És cert que hi ha un grapat d’estudis, però tampoc no tants en comparació amb altres autors de l’època. Per exemple, no hi ha publicacions de la seva tasca com a compositora, i encara hi ha força material inèdit per investigar. Però precisament per això és important l’exposició i el seguit d’actes al voltant de l’Any Jaquetti, per esperonar la recerca i que la gent pugui conèixer qui va ser i què va fer.

Les missions per a l’‘Obra del Cançoner Popular de Catalu­nya’ són el seu llegat més important?

Va ser l’única dona (en algunes ocasions la van acompanyar la Maria Carbó o la Mercè Porta, però ella portava sempre la veu cantant) que va prendre part en aquest projecte de l’Orfeó Català, i va ser al capdavant de 14 missions, com s’anomenaven les sortides de recerca, d’un total de 66. A banda de les cançons que va recopilar (transcrivint les lletres i escrivint les partitures), els informes que va escriure de cada viatge contenen descripcions molt valuoses des d’un punt de vista etnogràfic. Només per la feina que va fer per a l’Obra del Cançoner ja mereixeria ocupar un lloc d’honor a la història.

No he sabut trobar si va venir mai a Andorra.

Sí. Va ser precisament en la primera missió. Amb 30 anys, el 9 de juliol del 1925 va venir a la Seu, d’on era el seu pare, i el 26 del mateix mes va arribar a Andorra la Vella. A Andorra s’hi va estar fins al 2 d’agost, i va visitar les Escaldes, la Massana, Ordino i Sant Julià. Ara potser ens costa adonar-nos-en, però una dona jove havia de tenir molt coratge per fer aquest viatge (hi anava amb la Maria Carbó, que era encara més jove) i tractar amb gent que no entenia què hi feia allà.

A l’exposició ha volgut destacar sobretot el vessant biogràfic; per què ha fet aquesta elecció?

L’exposició es titula Llum a l’ànima perquè a la seva poesia en parla molt. Sobretot com a esperança davant els problemes que ens trobem a la vida i que hem d’anar superant. Penso que el disseny de l’exposició ajuda a comprendre qui va ser Palmira Jaquetti: una dona amb una gran força interior, molt intel·ligent i amb moltes ganes d’aprendre.