“Andorra i Portugal no són tan diferents com sembla”

Què han volgut reflectir amb aquesta mostra?

Hem intentat agermanar les cases tradicionals d’Andorra amb vivències pròpies del Portugal de començament del segle XX.

Creu que ho han aconseguit?

Sí, perquè hem creat una mena de simbiosi entre Andorra i Portugal, dues cultures que no són tan diferents com sembla.

Han trobat més similituds que diferències?

Moltes similituds. Tot va començar amb una visita al Museu Casa Cristo, on ens vam adonar que l’edificació, la decoració de les habitacions, els mobles... tot era molt semblant a una casa de pagès antiga de Portugal.

I van decidir que podia ser un bon escenari...

Sí, un lloc ideal per recrear escenes de la vida d’abans amb els vestits tradicionals portuguesos. A més de Casa Cristo, també hem utilitzat la Casa Rull i el Museu Casa d’Areny-Plandolit. En cap de les tres vam haver de tocar res, tots els decorats són reals. Ens hem limitat a retocar les fotografies en color sèpia perquè tinguin aparença antiga.

I el vestuari, és seu?

Sí, entre tots els membres del grup de folklore tenim una important col·lecció de vestits tradicionals, molts dels quals heretats dels nostres avantpassats. L’únic que hem fet ha estat posar-los en acció, donar-los vida per explicar algunes històries quotidianes.

Com ara quines?

Per exemple la història d’una dona que està cuidant el marit malalt al llit. O la d’una altra, que soc jo mateixa, resant en una capelleta. I també hi ha un retrat de família força curiós.

Curiós, en quin sentit?

A la imatge hi apareix una mare amb dos fills i a les mans la dona sosté la fotografia d’un home.

Un marit difunt, potser?

No, emigrat al Brasil. Molts caps de família i alguns fills grans marxaven, però la resta de la família es quedava a Portugal. Els emigrats enviaven mercaderies valuoses perquè la dona que es quedava pogués anar fent riquesa. Perquè molta riquesa es generava al país d’origen: s’adquirien terres, or...

Avui a les vuit del vespre també presenten un documental sobre com s’ha fet l’exposició.

Sí, creiem que és una bona manera de mostrar al públic tota la feina que hi ha hagut al darrere. I també per veure-ho nosaltres, els components del grup.

No han pogut treballar junts?

Amb la pandèmia ha estat impossible i ho hem fet per nuclis familiars. Una família sap el que ha fet ella, però no el que han fet la resta. Els únics punts en comú hem estat la Mireia Medeiros, autora de les fotografies, i jo, que he treballat en la recreació.