Daniel Fité i Erill
“Hi ha qui té tresors en una capsa de galetes i no ho sap”
Panoràmica de l’ocàs d’una època. Va participar a 'Parlem d’història amb La Seu d’Urgell ara fa cent anys (1921-1923)', un repàs del final del liberalisme parlamentari a l’Urgellet que podeu trobar al canal de YouTube de la sala Sant Domènec.
Per què ha escollit aquest període tan concret de la història de la Seu?
És un període que s’inscriu a la darrera etapa de la Restauració, el meu camp d’estudi com a historiador, tot i que circumscrit a l’Urgellet. Són els darrers anys d’un règim liberal a Espanya, malgrat que es tracta d’un liberalisme molt fragmentat, allunyat del model doctrinari d’altres temps.
És, doncs, un període de transformació?
Tot i no ser un període singular, el 1920 coincideixen a la Seu dos personatges que seran importants per a la ciutat: l’alcalde Enric de Llorens i el bisbe Justí Guitart. És també un moment d’expansió de les comunicacions, amb la instal·lació de la primera centraleta de telèfons, el 1919, finançada per la Mancomunitat (el catalanisme polític concebia la xarxa telefònica com un element vertebrador del país), i amb la construcció del pont de Bassella, el 1921.
Vol dir que, fins aleshores, les connexions de la Seu amb els territoris veïns eren escasses?
De cap manera. La Seu, que llavors tenia uns tres mil habitants, era una ciutat amb gran empenta social i un pol econòmic i cultural per a les poblacions de la comarca i d’Andorra (cal tenir present que l’Andorra de fa cent anys no té res a veure amb l’actual), i, com a tal, no era aliena als esdeveniments de l’època tant a escala nacional com internacional.
Esdeveniments com ara quins?
Com ara la carestia causada per tants anys de guerra a Europa, que va suposar una gran inflació en el preu del blat i altres productes de primera necessitat. O fenòmens com el pistolerisme, que, afegit al fet que el record de la Setmana Tràgica encara és molt viu, inocula en les elits d’arreu del país la idea que la pau social està en perill i cal actuar en conseqüència.
Diu que a la Seu hi havia una activitat cultural notable.
Més del que es pensa. És un moment en què l’Església voldrà recuperar l’espai públic, i ho fa principalment amb iniciatives socials i culturals, i, en aquest sentit, el bisbe Guitart hi jugarà un paper destacat. A banda, el seminari i l’arxiu capitular, en atreure a la ciutat molta gent de fora, esdevenen en certa manera llocs d’intercanvi cultural.
Estudiar un període relativament proper suposa disposar d’un abundant fons documental en relació amb èpoques anteriors?
Hi ha força documentació oficial, però costa trobar documents de context. Hi ha molta gent que té papers i cartes dels padrins i fotografies antigues guardats en capses de galetes arraconades a les golfes i no s’adonen que són un veritable tresor que cal conservar, ja sigui en arxius privats o en arxius públics, perquè els estudiosos del futur els puguin consultar i reescriure la història.