Naiara Liñán
“No m'esperava poder anar amb la selecció catalana”
Ha completat un notable mes de maig amb les medalles de plata i bronze al Campionat de Catalunya júnior i al d’Espanya sènior, respectivament. Amb només 16 anys ja és el present i el futur del taekwondo nacional.
Naiara Liñán
Un maig molt prolífic, el seu.
Estic molt satisfeta de com ha anat tot en el Campionats d’Espanya i el de Catalunya, de la feina feta i dels resultats obtinguts.
Ho ha d’estar. Una medalla de plata i una de bronze.
Sí, sí, i tant! Dues medalles molt treballades que em fan moltíssima il·lusió.
Una llàstima la lesió que li va barrar el pas a la final a Benidorm.
Al Campionat d’Espanya, sí. Vaig notar unes molèsties al quàdriceps i crec que si hagués estat al cent per cent podria haver obtingut millor resultat.
Al Campionat d’Espanya, el primer premi va ser anar convocada amb Catalunya.
Totalment. No m’ho esperava perquè vaig fer el Campionat de Catalunya absolut i per anar amb la selecció has de fer l’or i jo vaig perdre amb la campiona i vaig acabar tercera.
Això li demostra la confiança que el seleccionador català, Javier Argudo, té en vostè.
Em va seleccionar per al Campionat d’Espanya tot i no haver guanyat el de Catalunya i n’estic molt agraïda. Vaig tenir sort perquè potser un altre seleccionador no m’hi hauria portat.
Va anar cremant eliminatòries al Campionat d’Espanya.
Van ser totes ben complicades. A la primera anava perdent 8 a 0, vaig sortir una mica adormida, però després vaig remuntar fins al 21 a 14.
La segona rival, de Galícia, encara va costar més.
Era una competidora de molt nivell i amb molta més experiència que jo. Tenia clar que havia d’anul·lar-la tota l’estona, que no m’intentés puntuar i per això la victòria va ser de 2 a 1.
I arriben les semifinals contra Castella-la Manxa.
I la comentada lesió al quàdriceps. Era una rival molt forta, ja l’havia vist tres cops i, realment, vaig sortir una mica espantada al principi. A més, ja em feia mal la cama i vaig decidir donar-ho tot fins on pogués arribar. Vaig caure 15 a 21 i, tot i tenir les molèsties, crec que va ser un dels meus millors combats. Una llàstima, però ho seguirem intentant.
Abans de Benidorm es va penjar la plata al Campionat de Catalunya.
Va ser dur i especial, perquè vaig aconseguir guanyar a les semifinals Erika Babiano, que m’havia derrotat anteriorment tres cops. Tot i no quedar primera em va fer il·lusió poder superar, per fi, aquesta rival.
I ara, què?
Aniré al Campionat de Catalunya sub-21 i vull penjar-me l’or. A més, seguirem treballant per tornar a anar amb la selecció.