“Hem de tenir molt present que internet és el món real”

Som prou conscients dels riscos que suposa connectar-se a la xarxa?

Cada cop ho som més, tot i que encara hi ha molta feina a fer. La majoria dels usuaris cometem tres errors sobretot: pensar que el món virtual no té res a veure amb nosaltres; no dedicar temps a formar-nos en l’entorn digital, i pensar que no som persones rellevants socialment i, per tant, ningú no s’interessarà per la nostra vida privada, quan això no és així de cap manera.

Per què no?

Perquè hi ha mil maneres de fer que la informació que posem a les xarxes se’ns giri en contra. Per exemple, quan compartim fotografies on surten menors d’edat, o quan viatgem a països on comentaris que vam fer temps enrere a les xarxes, i que potser fins i tot hem oblidat, poden ser considerats com un delicte.

Quines mesures bàsiques de protecció hauríem d’adoptar?

En primer lloc, formar-nos per saber de què ens hem de protegir. Amb cursos com els que organitza l’AEAU, per exemple, ja tindríem coberta una gran part de la casuística més habitual. I després, aplicar el sentit comú: ni a internet, ni enlloc, ningú no regala res, i tampoc no hem de deixar als menors que utilitzin dispositius sense ser conscients del que fan.

El problema és que els menors sovint tenen més competències digitals que els adults?

Una cosa és que sàpiguen utilitzar les eines digitals i una altra ben diferent és que sàpiguen cuidar-se. En aquest sentit, l’Agència Andorrana de Protecció de Dades ofereix unes pautes d’actuació molt efectives i fàcils de seguir.

El llenguatge específic d’aquest àmbit tampoc no ajuda gaire, especialment les persones de més edat.

Cada àrea de coneixement tendeix a crear el seu propi argot, que, a més, en el camp de la informàtica canvia molt ràpidament. Per això cal insistir en la necessitat de formar-nos com a usuaris. De vegades ens sembla que això de les xarxes ens va una mica gran, però hem de tenir molt present que internet és el món real: en som part encara que no ens n’adonem.

Si els ciberdelinqüents poden posar en risc fins i tot grans corporacions, com els ha d’aturar l’antivirus d’un particular? Sabem que la seguretat absoluta no existeix, però això no significa que no haguem de procurar tenir un nivell de seguretat acceptable dins les nostres possibilitats. Si el cibercrim creix tan ràpidament és precisament perquè els ho posem molt fàcil: compartim obertament molta informació i moltes dades personals sense demanar-nos qui se’n pot aprofitar i amb quins propòsits.