“Per a mi ja és un premi pujar a un escenari i 'tocar' la gent”

Felicitats pel premi.

Moltes gràcies! Ha estat molt gratificant. Sempre que et reconeixen la feina, i a més gent que hi entén, agrada.

I estimula per seguir endavant...

Sí, i tant, és un a més a més per continuar. De totes maneres, a les tres membres de la companyia ens encanta el teatre i volem seguir endavant amb o sense premi.

Com va sorgir la idea de crear An-danda-ra?

Primer vaig anar a estudiar amb 18 anys a França i un cop allà em vaig apuntar a un curs de teatre, era com un hobbie per a mi. Però quan vaig tornar a Andorra la meva germana ja feia teatre i per a mi era tota una referent. En un moment determinat ens vam ajuntar amb la meva germana i la Mercè Canals per donar resposta a les nostres inquietuds i intentar encarar-nos professionalment creant una companyia.

Però no s’ha arribat a plantejar viure d’això?

A veure, jo no m’he atrevit.

És arriscat?

És arriscat i la meva família depèn dels ingressos de la meva feina.

Parli’m de les barreres econòmiques.

Com a companyia si demanem algun ajut és una subvenció i amb prou feines ens les donen. És guanyar-te la vida contínuament batallant. Una producció d’una obra de teatre és cara i això s’ha d’assumir. Hi ha moltes persones al darrere que no som els actors, sinó els tècnics, l’escenografia. Moltes vegades els ingressos que tenim ens cobreixen les despeses. Quan fem una mica de calaix, no va per a nosaltres, sinó per a la companyia.

És a dir, no és per falta de vocació...

I tant. A mi m’apassiona el teatre, m’encanta. Em dona vida. Quan pujo a un escenari deixo de ser la Lis per ser la persona que interpretaré. Quan veig que allò que faig a l’escenari toca la gent i emociona el públic, per a mi això ja és un premi. I això no es viu a la meva feina dia a dia!

Quin rol interpreta a Garces?

És un paper que el gaudeixo molt i això possiblement es noti a l’obra perquè ho passo molt bé. És un personatge una mica estrambòtic, que fa de dolenta perquè fa bullying però a si mateixa no es reconeix així.

Tornaran a actuar amb aquesta obra?

El 3 de novembre farem l’obra a Encamp, però no és fàcil donar-se a conèixer. Has de trucar a portes i per sortir d’Andorra has de passar la duana, llogar una furgoneta...: diners.