“Tancats entre les parets de l'aula no veiem la realitat”

Vostè va recollir el premi d’Unicef en nom de l’Escola andorrana de batxillerat.

Sí, jo i un company, el Lluc Prodoprigora, vam recollir el premi amb motiu del projecte (CAS) que hem fet entre tots. També és un premi que reconeix les petites aportacions que hem anat fent per l’Unicef.

En què consisteix exactament aquest projecte?

Tenia com a objectiu la divulgació dels drets dels infants. Hem pintat un mural en forma d’arbre per representar els seus drets i alhora hem creat un vídeo per donar-los a conèixer.

Quin ha estat el rol de cadascú?

Unes companyes i jo vam dibuixar l’arbre. Entre tots el vam pintar. Un altre company va ajudar a gravar amb la càmera, l’altre va editar el vídeo... Entre tots hem pogut fer créixer aquest projecte. Fer-lo gran.

Què li ha aportat en l’àmbit personal?

Treballar en equip dona molt més joc que treballar individualment. Entre tots hem après molt sobre els drets dels infants. En l’àmbit personal valoro haver pogut ajudar en un treball de divulgació.

Com va sorgir la idea?

En un inici volíem treballar amb alguna entitat que protegís la natura i fer alguna cosa relacionada amb els parcs naturals, com la vall del Madriu. Però amb la pandèmia era difícil d’enfocar. Llavors es va publicar la convocatòria del premi d’Unicef i ens vam decidir.

El CAS és un projecte que dura dos anys. Quines activitats més han dut a terme?

Sí, el projecte consta de 150 hores en què s’inclou un projecte gran, que és el treball que hem fet amb l’Unicef. Però individualment cadascú ha participat en altres activitats segons els seus interessos.

En el seu cas, quines són?

Abans del confinament vaig participar al jove voluntariat lector a les residències d’avis. Després també vaig col·laborar amb la Creu Roja en la recollida d’aliments, a l’stop lab...

Quines eren les seves inquietuds a l’hora d’escollir les entitats amb qui ha col·laborat?

El meu interès era sobretot millorar la comunicació. Volia treballar de cara al públic.

Valora positivament haver sortit de l’aula?

Molt. Hem trobat un aprenentatge que no ve directament d’un docent. Tancats entre les quatre parets de l’aula no veiem la realitat.

Què és el que més li ha agradat d’aquesta experiència?

Que tot i ser-ho, no ho he vist com una obligació. Ho he gaudit i hi he dedicat moltes hores sense pensar-hi.