“La riquesa dels esbarts d'Andorra és un privilegi”

En què consisteix la proposta de demà?

És el festival corresponent a la temporada 2020-2021, que arriba després de pràcticament dos anys sense actuar a l’Auditori Nacional, i que hem concebut pensant també en el desè aniversari. Una efemèride que celebrarem en dues parts.

Faran dos espectacles?

Sí, el de demà, amb les seccions de petits, infantils i juvenils, i un altre amb els adults i veterans, el 27 de novembre.

Quin programa han preparat?

Hi haurà una quinzena de danses, amb diferents estrenes. Farem per exemple el ball del Relliscall, que tant la Pilar Capdevila com jo havíem ballat de petites. Durant els primers anys de l’Esbart de les Valls del Nord els nens el van rebre de manera molt positiva i ara l’hem volgut tornar a fer.

Com ha estat el treball d’assaig durant els mesos de pandèmia?

Complicat, però no tant per la manera de treballar, que no ha estat gaire difícil ja que hem seguit totes les mesures de seguretat, com per les incidències. Confinaments, positius... No sempre hi havia tots els nens disponibles. Però al final hem pogut tirar endavant.

I en el cas dels adults?

Hem pogut treballar balls reduïts, amb grups de cinc o sis participants i sis metres de separació. I hem tingut la sort que el comú d’Ordino ens ha cedit un espai molt ampli i segur, el Centre de Congressos.

També han pogut fer algunes actuacions.

Sí, l’estiu passat ja vam participar als Rosers d’Ordino i la Massana. I aquest any hem pogut actuar a la Fira del bestiar. De mica en mica es va recuperant la normalitat.

Com ha evolucionat l’esbart en tots aquests anys?

Hem anat creixent. Vam començar sent una seixantena de persones i ara ja en som 120. És a dir, que en una dècada hem doblat en totes les seccions. També hem de destacar que hi ha molta transversalitat intergeneracional: des de nens de quatre anys fins als veterans.

Hi ha interès per la dansa?

Sí, i ho demostra el fet que per l’esbart ha passat molta gent que ha volgut descobrir els secrets d’aquesta tradició. I ja des que són ben petits intentem que coneguin l’ampli ventall de balls que hi ha.

Una tradició que està molt arrelada al país. Pràcticament no hi ha parròquia sense esbart.

La riquesa dels esbarts a Andorra és un privilegi. En el nostre cas, va ser un encert unir les dues agrupacions existents, el Grup Dansaire d’Ordino i l’Esbart els Esquirols de la Massana, per fer un projecte comú.