Jose Gismero
“El desplaçament més sostenible és el que no es fa”
Enginyer especialitzat en projectes d’eficiència energètica. Avui participa en una taula rodona sobre mobilitat, en el marc de les Jornades de l’energia i ciutats sostenibles que durant tot el dia se celebren a l’auditori Claror de Sant Julià.
Quin impacte mediambiental té la mobilitat a Andorra?
Els desplaçaments interns i els procedents del turisme representen el 56% de les emissions generades al país. Per fer-nos una idea, cada dia passen per l’avinguda Francesc Cairat, a tocar d’on farem la taula rodona, una mitjana de 22.000 vehicles.
Una barbaritat...
Això significa que, al cap de l’any, en un tram amb prou feines de 600 metres, els vehicles que hi passen originen una despesa de més de 400.000 euros i més de 800 tones de CO2. Per això avui proposarem mesures concretes per reduir-ho.
Per exemple?
Una de decisiva són els plans de mobilitat sostenible per a empreses. Abans del 31 de desembre del 2022, totes les societats del país de més de 100 treballadors hauran de tenir un pla dissenyat, que inclogui un diagnòstic de la mobilitat dels treballadors a l’hora d’anar al lloc de treball, i també durant les hores de feina.
On cal incidir més?
El principal problema de mobilitat al país és que la immensa majoria anem a la feina en cotxe i sense compartir els desplaçaments. L’objectiu és reduir aquest percentatge d’ús del vehicle privat i que es prioritzin altres sistemes més sostenibles.
Quines són les alternatives?
La primera seria la més evident: el desplaçament més sostenible és aquell que no es fa. Aquí, el teletreball juga un paper molt important. Amb només un dia de teletreball les empreses s’estalviarien un 20% de les emissions totals.
Quin seria el següent pas?
Després, també caldria fomentar la mobilitat no motoritzada: més trajectes caminant, en bicicleta, en patinet... I en tercer lloc hi ha la millora del transport públic, la implementació de transport compartit, els serveis sota demanda...
Andorra és un país amb poca cultura del transport públic.
És cert que la mobilitat depèn molt dels costums de la gent, i transformar aquests costums sempre és difícil. Passa a tot arreu, però a Andorra, per la configuració dels nuclis urbans, amb una activitat molt concentrada a les parròquies centrals, el vehicle privat s’utilitza més.
Aquests plans són realistes?
D’això es tracta, perquè no té sentit proposar mesures fantàstiques però inassolibles. Per això treballem en propostes més modestes, però que poden tenir un impacte real.
Com es notarà en el dia a dia?
Tindrem un aire més net, menys soroll, els desplaçaments seran més ràpids perquè no hi haurà embussos... Guanyarem en qualitat de vida.