“A l'hora de pintar, tothom torna a ser un nen”

Quan va decidir que volia fer de la pintura la seva professió?

Fa molts anys. Des que vaig començar a pintar quan era un nen que ho he tingut molt clar.

Tenia algun referent a la família que estigués vinculat al món de l’art?

Sí, el cosí germà de la meva mare, el pintor Agustí Puig. Quan era petit passava moltes tardes al seu taller i li demanava consell.

Com ha marcat el seu estil?

Quan vaig començar a exposar em deien que m’hi assemblava. Potser és veritat, però amb temps i dedicació cadascú desenvolupa el seu estil propi.

En quin moment considera que un artista ha trobat el seu estil?

Cal treballar molt. L’Agustí em va dir, i jo hi estic d’acord, que un pintor no té un estil propi fins que no ha pintat, com a mínim, 1.000 quadres.

Quins són els seus mestres en l’àmbit de la pintura?

Velázquez és el rei indiscutible. Sempre miro d’imitar-lo quan pinto onades, aplicant-hi moltes capes fines de pintura que creen una sensació de moviment. També m’agraden i m’han influït Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Lita Cabellut i Lídia Masllorens, amb qui tinc amistat i he compartit diverses experiències artístiques.

El gruix de la seva obra gira al voltant dels temes mariners. D’on li ve aquesta fixació?

He viscut sempre prop del mar. A més, fa set anys vaig aprendre a navegar i des d’aleshores sempre que tinc uns dies de vacances miro de sortir amb la barca. L’aire i l’aigua em donen una sensació de vitalitat que vull traslladar a la tela.

Com ho aconsegueix?

Utilitzo diverses tècniques barrejant l’oli i l’acrílic que em permeten donar aquest aire mediterrani als quadres.

L’art ha de ser provocació, com volien els avantguardistes, o ha de cercar la bellesa?

Penso que l’art és una forma d’expressió que pot adoptar moltes formes. El que compta és que el que vols transmetre arribi a la gent.

Ofereix tallers de creació pictòrica per a empreses. En què consisteixen aquestes sessions?

Els proposo pintar un quadre en grup. Tothom hi participa i jo els guio.

Què és el més important que ha après fent aquestes activitats?

No tothom hi reacciona exactament de la mateixa manera, però sí que he observat que, a l’hora de pintar, tothom torna a ser un nen. En aquestes sessions, els caps són els més sorpresos, ja que s’adonen de moltes emocions que fins aleshores es trobaven soterrades a l’empresa.