“No hi ha diners que puguin pagar allò que fas”

Ha estat al capdavant de la botiga solidària des de la seva obertura?

Per ser més concrets, des que va començar la pandèmia. Llavors em van traslladar al nou local, on em van fer coordinadora de la botiga.

Quanta gent participa en la gestió d’aquest servei?

Diferent personal de la Creu Roja: xofers que ens porten els encàrrecs des dels punts de recollida fixos, els voluntaris que hi ha al magatzem i els que són a la botiga.

Quin balanç en fa, d’aquest primer any de funcionament?

Trobo que ha estat un servei molt important. Durant la pandèmia ningú s’esperava una situació semblant. Vam acollir moltes persones.

Aquest mes han finalitzat les concessions dels ERTO. Han començat a notar un canvi del perfil d’usuari de la botiga?

Crec que serà a partir del juliol i l’agost. Hi ha botigues que tancaran i sabem que vindran bastants residents perquè molts es trobaran en situacions crítiques. Tant de bo no fos així.

Com es feia arribar l’ajuda a les famílies vulnerables abans que existís la botiga?

Teníem horari complet al despatx i fèiem torns amb els companys. Ateníem trucades telefòniques, parlàvem amb gent gran que estava sola a casa, repartíem menjar, àpats, medicaments, agafàvem càterings...

Ha notat que els usuaris se senten més còmodes amb aquest nou format?

Sí! No és un banc d’aliments. És una botiga solidària. La gent té l’opció de triar les marques dels productes que necessita. Sempre sota un control, és clar.

Quina valoració en fan els usuaris?

Estan molt contents. No deixem de ser Creu Roja. Els voluntaris que venen són tots molt oberts, sociables i discrets. Els usuaris tenen un codi i no entren mai a la botiga amb el seu nom. Això els permet comprar amb llibertat, sense estar cohibits.

Arriben a saber com li va a la gent que deixa d’utilitzar el servei?

Sí. Seguim un pla de treball. Se’ls fa un seguiment a través d’una treballadora social. Fins i tot, hi ha gent que està tan agraïda que ens truca per donar-nos les gràcies.

Hi ha algun voluntari que hagués estat prèviament usuari del servei?

Sí. S’ha donat el cas.

Última pregunta. Creu que el voluntari rep molt més del que creu que dona?

Reps tantes emocions i estima que no té preu. No hi ha diners que puguin pagar allò que fas. No té un sou un voluntari.