“Sempre dic que el rugbi ha estat una escola de vida”

Ara ja pot dir que l’adeu és definitiu.

Sí, ja està. Ja ho era fa un any però la situació sanitària ho ha allargat massa. Recordi que quan vaig prendre la decisió, a principi de temporada, no havien arribat ni la Covid ni el confinament.

La pandèmia va accelerar el seu comiat i no ho va poder fer competint.

A partir d’aquell moment ja no es van poder disputar els playoffs amb el VPC, que anàvem tercers, no es van poder jugar els dos últims partits de 15 amb la selecció ni el torneig de cada any de rugbi de set. A més, al setembre, la federació francesa també va cancel·lar el campionat de lliga.

No sé si ara la retirada és més dolça.

Tenia l’espina clavada de, després de 27 anys, no poder dir adeu a la gespa i no jugar cap partit per acomiadar-me. La federació internacional va mantenir el torneig de sevens i amb Xepi i Dani Raya anàvem parlant per començar a entrenar-nos i preparar el campionat de set.

Un moment molt emotiu quan va deixar la gespa contra l’Océans Sud 7.

Va ser molt emocionant. Vaig participar a l’Europeu de Sèrbia una setmana abans i, per tant, sabia que era el meu últim torneig. La casualitat va permetre poder acomiadar-me a casa i estava mentalitzat que era el final.

Ha assaborit de manera diferent l’últim europeu i el torneig internacional?

No es pensi. Els vaig afrontar com qualsevol altra competició però sí que tot va canviar quan va arribar l’últim partit, el de l’Océans Sud 7. Eren els últims minuts de rugbi i de set, que és la meva disciplina preferida.

Amb el projecte que hi ha ara al VPC és per repensar-s’ho.

La decisió està més que presa des de la temporada passada i encara que fos el millor projecte del món, tinc clar que penjava les botes ara amb el rugbi de set i que s’acabava tot.

Sempre ha dit que els valors són el tresor d’aquest esport.

Sens dubte. El rugbi ha estat per a mi una escola de vida i que m’ha transmès uns valors que moriran amb mi. Estic molt content d’haver practicat tants anys aquest esport que m’ha donat moltíssimes coses.

Seguirà lligat al rugbi o, a partir d’ara, formarà part del passat?

Fins ara he estat el seleccionador femení de set, des de fa tres anys, i si segueixen confiant en mi, hi seré com fins ara.

Els millors moments.

N’he tingut tant a rugbi 15 com de set. Potser em quedo amb els dos ascensos i aquell MVP a l’Europeu de set el 2018.