Alejandra López
“El cap et fa tirar endavant quan les cames no poden”
S’acaba de proclamar campiona d’Andorra de triatló de mitjana distància a l’Ironman 70.3 d’Andorra la Vella, i ara ja pensa en el Campionat del Món de l’especialitat que disputarà el mes de setembre a Utah, Estats Units.
Campiona d’Andorra. Satisfeta?
Sí, estic molt contenta i va ser molt dur.
S’ho esperava?
La veritat és que jo estava centrada en l’Ironman per preparar-me per al Mundial del setembre i no sabia que també era el Campionat d’Andorra. Va ser una sorpresa, i estic molt agraïda a la federació.
I com va anar l’‘entrenament’?
Molt bé, he aconseguit trobar les meves errades i ara m’he de centrar a intentar arreglar-les.
Competir a casa ha estat dur?
Jo sempre dic que entrenar a casa ho és, i competir encara més, però l’ambient ho compensa.
Córrer aquí va ser una pressió extra?
Estava relaxada perquè el circuit el coneixia i jugàvem al pati de casa, i era una mica la sensació d’anar a divertir-se, però també hi havia una certa pressió perquè ho volies donar tot.
Va ser molt dur?
Sí, sabia que ho seria perquè he fet molts Ironman, però aquesta és la que més ho ha estat.
Quina influència té l’aspecte psicològic?
Ho és tot perquè el cap et fa tirar endavant quan les cames no poden, i és el més important que has de treballar. És evident que el físic és important, però també treballo altres coses com alimentació o nutrició.
L’acord amb Ironman impulsarà el triatló al país?
Jo crec que sí, i animarà moltíssim que la gent faci triatlons. Al final és una franquícia de les més importants a nivell internacional.
Hi ha hagut algunes crítiques d’algun sector pel preu o els problemes de trànsit...
Crec que ho van organitzar de la millor manera possible. Pot haver-hi coses a millorar segur perquè és la primera vegada, però crec que és una bona opció per al país.
Li és fàcil compaginar els entrenaments amb el dia a dia?
En el meu cas sí perquè tinc tot el matí per entrenar.
Quant triga a recuperar després de fer un Ironman 70.3?
Ara estic ben entrenada perquè vinc de 21 mesos sense competir per algunes lesions. Potser estic una setmana sense córrer pel genoll, però en dos dies ja torno a fer alguna cosa.
I en dos mesos, el Mundial als Estats Units.
És l’objectiu principal de l’any i tot ho estem enfocant a aquesta cursa. Hi haurà molta gent amb molt de nivell.
Quin objectiu es marca?
Crec que exigir en un resultat pot ser una mica prepotent.