“Sentia que era el moment de deixar-ho, sense més”

Cansament, ganes d’emprendre un nou camí o llei de vida?

Ho he sentit així, simplement. Sempre ha estat, entrenar, quelcom que he fet de cor, perquè és la meva vocació i sé que ho podria fer fins al dia abans de morir i de la mateixa manera. Era el moment i estic molt satisfeta i tranquil·la de la decisió que he pres.

Ho rumiava des de feia molt de temps.

Sempre deia que ho deixava i la gent no m’acabava de creure, no em prenia seriosament. Pensi que és quelcom que m’omple moltíssim i, fins i tot, les jugadores m’han acabat aportant més a mi que jo a elles.

Sembla que hagi decidit marxar quan el futbol femení s’apropa a tenir, per fi, el protagonisme que mereix.

Crec que és bo marxar estant en un bon moment, com ho va fer Pep Guardiola [riu]. Em vaig marcar uns objectius, uns valors per treballar i la meva metodologia ha evolucionat. Ara el futbol femení està en bones mans, ben protegit i amb gent que creu en el projecte.

Una pionera del futbol femení a Andorra.

Va ser així. Quan vaig començar, amb Xavi Roura, ja era molt difícil veure una dona entrenadora i vaig haver de demostrar que entenia i que sabia el que feia, vaja.

Una dona en un món d’homes, el tòpic.

Tenia clar que no havia de demostrar res a ningú, sinó a mi mateixa. Crec que me n’he sortit molt bé, he fet molts amics, he tingut el respecte de molta gent i també n’he trobat d’altres bastant maleducats, però no val ni la pena recordar-ho.

Ara hi ha més nenes que volen ser futbolistes.

Ara tenen de tot i moltes més eines per poder practicar el futbol. Massa coses i tot! [riu] Tenen material, camps de futbol, botes, roba per entrenar-se i, fins i tot, menjar i autobús.

I tenen un referent ben a prop, la Tere Morató.

És la jugadora professional que tenim al país i esperem que, en un futur, puguin sortir-ne més. Veuen que hi ha una noia andorrana que està jugant la Lliga Iberdrola i això les ha de motivar molt més, segur.

Vostè és una entrenadora exigent, però de les que ensenya.

El nom de Montse Sánchez implica uns valors i abans de futbolista s’ha de ser persona. Això m’ho va ensenyar el meu ídol, el meu pare.

No es desvincularà del futbol totalment, oi?

No, no. Seguirem amb els Special Olympics i mirarem de poder tenir un dia més d’entrenament a la setmana. No descarto fer més coses tampoc, però ara per ara, vull tenir més temps per dedicar-me a mi mateixa.