“L'art de la improvisació musical s'ha practicat sempre”

Què proposen en aquest recital?

Farem un petit viatge per la música ibèrica del Barroc, en les seves dues facetes, instrumental i vocal. Anirem intercalant tonos humanos –és a dir, cançons profanes–, amb danses de l’època arranjades per a la nostra agrupació.

El títol del concert és ‘Al son de los arroyuelos’. Molt indicat pel lloc escollit...

Sí, crec que l’ambient del llac d’Engolasters és molt propici i especial per a la nostra proposta. Hem triat tonos molt alegres i festius, plens de vitalitat, i tot i que alguns d’ells parlin de desamor, tenen aquella picardia pròpia del Segle d’Or.

Fer concerts a l’aire lliure formarà part de la nova normalitat de la música clàssica?

Sens dubte, tot i que, almenys per als nostres instruments, potser no és el més indicat.

Per què?

El seu so és molt adient per a llocs com ara claustres o esglésies, però en canvi, en espais oberts ens sentim una mica estranys amb la sonorització. Perquè el que intentem sempre és recrear i reviure el que es feia antigament, i l’ús d’altaveus trenca part d’aquesta màgia.

Tocarà acostumar-s’hi...

Sí, perquè no és el primer cop ni serà l’últim. La Covid-19 ens ha capgirat la vida a tots.

S’ha insistit molt que la cultura és segura. Però s’ha pogut fer música amb normalitat?

Puc parlar de la meva experiència, que al principi va ser molt traumàtica perquè al març de 2020 em va tocar cancel·lar abril, maig... i quan es va anul·lar tot el FeMAP de l’any passat vaig entrar en pànic. Hi havia molta incertesa. Després la cosa es va normalitzar.

I va poder tornar als escenaris.

Sí, vaig viatjar molt. Recordo conduir per carreteres desertes, o anar en trens buits, però vaig poder treballar. I agraeixo que a Espanya s’apostés per obrir teatres i auditoris i seguir amb l’activitat, cosa que no va passar a altres països, on el tancament va ser molt més estricte.

Com treballa el repertori el seu grup?

Sempre aportem coses nostres. Una pràctica que de fet ja es donava al Barroc: molta música es creava sobre quatre harmonies de baix molt simples. A partir d’aquí, l’intèrpret improvisava, i alguns compositors recollien les millors variacions. Però l’art de la improvisació musical s’ha practicat sempre.

Hi ha la idea que la música clàssica està formada per partitures immutables.

És una visió errònia. Em venen al cap molts concerts per a piano de Mozart en què les cadències no estan escrites, perquè s’improvisen. I molts grans compositors van ser també grans improvisadors al teclat.