Youssef Ezzejjari
“El futbol a Indonèsia es viu amb una bogeria absoluta”
El darrer pitxitxi de la Lliga Multisegur ha deixat el país i ha encetat una nova aventura, al Persik Kediri de la primera divisió d’Indonèsia. Un canvi d’aires que, assegura, desitjava fer a un indret on es viu el futbol amb una passió extrema i on ja és tot un ídol.
Una aventura nova i exòtica la seva.
Tenia ganes de provar i de viure una experiència d’aquest tipus i quan va sorgir l’oportunitat m’hi vaig llençar de cap.
Com arriba el seu nom a Indonèsia?
Ja portaven un temps seguint-me i a través del meu representant i un intermediari indonesi, em va arribar la proposta i molt content d’haver-la acceptat.
El futbol allà és una dèria.
Absoluta. És un país amb 270 milions de persones, que omplen els estadis cada partit i és tot molt professional.
Com per exemple?
El meu equip el Persik Kediri té un staff molt ampli, un metge, dos preparadors físics, tres fisios, quatre porters i, clar, tot plegat suposa un salt molt gran per a mi.
Què coneixia del Persik Kediri o de la lliga.
Quan va sorgir l’interès vaig començar a mirar coses per internet. Més de 150.000 seguidors a Instagram, un seguiment espectacular. A més, sí coneixia coses perquè m’agradava mirar partits d’altres lligues.
La lliga no ha començat.
Encara estem de pretemporada. Anava a començar el 12 de juliol i es va ajornar fins al 20 d’agost per un repuntament de Covid al país. Ara estarem entrenant cinc setmanes més.
Només arribar ja és un ídol vostè.
[Riu] Com li comentava, el tema de les xarxes socials es potencia molt de cara als seguidors de l’equip i he tingut molta visibilitat.
Qui li anava a dir que signaria autògrafs!
És una bogeria, no m’ho imagina. Vaig a un restaurant i em demanen fotos, a la revisió mèdica, anar a vacunar-me i que em demanin fotos, a un supermercat igual. Mai havia viscut quelcom així i la veritat és que és molt heavy.
És un aparador excel·lent també.
Totalment. No deixa de ser jugar a Primera Divisió d’una lliga asiàtica que transmet els partits per televisió i que els segueix moltíssima gent.
Quin pòsit li ha deixat l’experiència a Andorra?
Molt bo. He estat un any molt còmode al Carroi i estic molt agraït. A més vaig fer 19 gols i vaig poder ajudar l’equip a aconseguir la permanència. Tenia la confiança de tothom i això sempre és positiu.
La Lliga Multisegur li quedava petita.
[Riu] M’ho deia la gent, fins i tot els rivals que em preguntaven què feia a Andorra. Quan va arribar la pandèmia el mercat es va complicar, però volia anar a un primera d’Europa.