“Traduir una novel·la és una feina que requereix dedicació”

Què li va despertar la passió per la traducció i la literatura?

Tot va començar quan encara era una estudiant, vaig guanyar una competició nacional de traducció literària per a joves als 21 anys. Això em va donar confiança i esperança per dedicar-me a la professió.

També treballa en el camp teatral.

Traduir una novel·la o volum de contes és una feina complicada i que requereix molta dedicació, però traduir una obra teatral és més divertit. Per aquest motiu acostumo a intercalar una obra de narrativa i una obra de teatre.

Què li va cridar l’atenció del castellà?

No volia estudiar anglès, va ser com una rebel·lió. Des de petita els pares m’havien fet estudiar anglès i en vaig acabar ben tipa. Per sort, quan vaig acabar batxillerat, la universitat va inaugurar la carrera ‘iberística’.

El 2019 se li atorga un premi.

Sí, l’Associació Polonesa d’Autors ZAiKS em va donar una escultura i un diploma en reconeixements als meus mèrits en la traducció del castellà al polonès.

Com va conèixer el projecte Faber Lull?

Per Internet, per pura casualitat. Em va semblar interessant i fa dos anys vaig presentar la meva candidatura a la residència d’Olot. Després, vaig trobar la branca del projecte al Principat i m’hi vagi apuntar.

Per què Andorra?

L’obra que tradueixo es titula: Andorra, escrita pel dramaturg català Jordi Casanovas, i vaig pensar, per què no traduir Andorra, a Andorra? Em vaig posar en contacte amb l’autor i em va autoritzar a traduir la seva obra.

Què tracta i mostra ‘Andorra’?

Mostra el Principat com el país somiat pels lectors, el text narra que els carrers estan plens de sucre i formatge. El personatge vol venir a comprovar si és així, però els intents són un fracàs. Curiosament, a mi em va passar el mateix, fins a la tercera no he pogut viatjar-hi.

Què li crida l’atenció de l’obra?

L’obra em va portar fins aquí, mai m’hauria passat pel cap fer-ho i em va animar. Ara que hi soc, estic molt feliç i m’encanta. És un país tan tranquil i pacífic, a més m’encanta el senderisme i Andorra té un gran paisatge.

Què li aporta la seva estada al país?

Tinc unes condicions de treball magnífiques, em puc concentrar en el que faig. A més, vaig descobrir que a la Massana hi ha un museu del còmic i vaig aprofitar per portar-ne diversos de Polònia. A la meva edat m’importa deixar una empremta als llocs on vaig.