Aleix Andorrà
“Volem mantenir l'essència despreocupada de la joventut”
Músic vocacional. 29 anys. Nascut a la Seu d’Urgell. ‘Well Spent Youth’ és el seu primer disc. Toca la bateria amb el Rob Pérez a Lookmom, el grup amb el qual es van ajuntar fa sis anys per expressar els sentiments de joventut.
El seu primer disc es titula ‘Well Spent Youth’. Li evoca la seva joventut?
Amb el Rob som amics de tota la vida i el disc és el resultat de molts anys d’amistat. Teníem un munt de cançons que resumien qui érem i les penes i glòries que ens han acompanyat durant la vida pensàvem que es mereixien un disc. I ha nascut de forma natural, sense gaires pretensions.
Com definiria la seva música?
Sempre l’hem fet de forma despreocupada, però bàsicament fem cançons pop amb un vestit més de rock.
I fa temps que Lookmom està constituït com a grup?
Deu fer uns sis anys. Sempre hem estat músics amb molta vocació però no volíem començar amb un llistó molt alt perquè no tenia sentit. Som més de la cultura de l’anar fent i creiem que a les coses se’ls ha de donar un temps de maduració.
A propòsit, com va ser la seva joventut?
Al disc certament juguem amb l’ambigüitat perquè hi ha moments bons i dolents. En el nostre cas és molt divertit arribar als 30 i seguir tenint una banda, tot i que ens sentim precaris.
Per què ho diu?
Hi ha gent que haurà invertit la seva joventut en una enginyeria per cobrar 3.000 euros al mes i nosaltres estem vivint en unes condicions precàries.
Com ho descriuria?
És bastant sistemàtic de la cultura. La gent que està dins del sector ho viu amb molta passió i això juga en la nostra contra perquè fa que tirem endavant encara que les condicions no ajudin. És una situació bastant generalitzada perquè si tot el sector es plantés per lluitar les coses millorarien.
Posi’m un exemple.
Per editar el disc hem parlat amb segells discogràfics que ens diuen que els agraden les propostes però que han de ser selectius amb el que escullen.
Remen contra corrent...
Un grup emergent que vol aspirar a professionalitzar-se ha de fer una inversió molt bèstia per treure un disc en bones condicions. Parlo d’uns 10.000 euros. El pastís és petit i hi ha molta gent a qui li agradaria agafar un tall i costa molt.
Com veu el seu futur musical?
M’agradaria conservar l’essència fundacional del grup. Encara que passin els anys que puguem mantenir la despreocupació que és tan típica de la joventut. Vull tenir 60 anys, treure un disc i poder-m’ho passar bé i fer ballar la gent.
Crec que ‘Forever young’ serà el títol del proper disc...
(Riu) O potser el titulem Adultesa ben aprofitada!