Yldor Llach
“Dir circ a un zoo ambulant ens ha fet molt de mal”
Nascut a Suïssa el 1985, va créixer a la Seu d’Urgell, on va anar a viure quan tenia nou anys. És l’ànima del projecte Muntanyes de Circ, que el 25 i 26 de juny va portar desenes d’espectacles a les places de Sant Julià de Lòria.
yldor Llach
Quina va ser la seva porta d’entrada al circ?
Vaig descobrir aquest món mentre cursava ciències de l’esport a Barcelona. Una companya de classe, la Carme Cardell, va introduir-me en l’acroesport. Gràcies a aquesta experiència vaig començar a anar a més espectacles de circ i vaig conèixer artistes que s’hi dedicaven.
Va ser això el que va fer que es decidís a anar a estudiar a l’Escola nacional de circ de Mont-real?
Quan em van dir que hi havia escoles de circ no m’ho creia. Em pensava que no existien. Com que ja havia acabat la carrera i encara no m’havia apuntat a les llistes de professorat, el febrer del 2011 vaig decidir presentar-me a les proves per accedir a l’Escola nacional de circ de Mont-real.
Va ser fàcil superar les proves?
Érem 150 candidats per a 30 places. Les proves físiques vaig superar-les amb facilitat perquè estava en forma, però encara no entenc per què no van eliminar-me en les proves més artístiques.
Per què ho diu?
Perquè de teatre i dansa, per exemple, no n’havia fet gens abans, i en una de les proves havies de demostrar les teves habilitats en aquestes disciplines. Tot i això, me’n vaig anar d’allà amb la certesa que m’acceptarien. L’1 d’agost vaig rebre un correu en què em confirmaven la notícia.
Quin camí recomanaria a un jove que vol estudiar circ?
Depèn de l’edat i el nivell. Per iniciar-s’hi, disciplines com la dansa, la gimnàstica i el teatre físic són molt recomanables. Més endavant hi ha l’opció de fer tallers específics de circ o, si l’objectiu és dedicar-s’hi professionalment, anar a una escola.
El circ té la consideració que mereix?
No. Encara queda fora de les arts nobles.
Per què?
En part és responsabilitat nostra. El sector ha de ser més exigent amb si mateix. Dir circ a un zoo ambulant ens ha fet molt de mal.
Hi ha alguns països que facin bé les coses?
Sí. Penso, sobretot, en França i el Canadà. Allà les administracions públiques creuen de debò en el circ i el públic en general el valora com una forma d’expressió artística tan digna com la música o el teatre.
Què és més difícil: fer una proesa física o saber transmetre una emoció al públic?
Són coses diferents. Dominar la tècnica és el que em permet no pensar com he d’executar l’acrobàcia i concentrar-me en les emocions que vull fer arribar als espectadors.