Daniel Areny
“Hem de fer coses sense esperar una recompensa econòmica”
És un dels creadors de la Coral Rocafort el 1962 i, un any més tard, l’Esbart Lauredià. El comú de Sant Julià de Lòria va homenatjar el cap de setmana la seva trajectòria. Va ser professor a l’Institut Andorrà d’Estudis Musicals.
Ha donat tant per Sant Julià que havia d’arribar el moment que la parròquia li ho retornés com a homenatge...
La veritat és que va ser una sorpresa molt entranyable i emotiva. No m’ho esperava, de debò. Han estat gairebé 60 anys amb la Coral Rocafort però sincerament no era conscient que havien estat tants anys perquè sempre ho he fet com un servei a la meva parròquia.
I tot això altruistament...
Sí, no vaig cobrar ni cinc! Tothom hauria de fer alguna cosa en la seva vida sense esperar rebre una recompensa econòmica com a contrapartida. Jo en el meu cas ho vaig fer perquè estimava, i ho segueixo fent, ensenyar a cantar els més menuts.
Costa trobar aquest esperit...
Bé, jo penso que hi ha més gent de la que sembla que quan li agrada una ocupació, com és el cas de participar en una coral, no espera rebre una gratificació econòmica. La gratificació la reps a través de la companyonia i l’ambient que es general a la coral, i tot això és el que omple la persona.
Del seu llegat què és el que li agradaria que romangués més en el temps?
El que més m’agradaria és que, encara que jo ja hagi plegat, tot això continués. Brigit Garcia, la nova directora, té molta força i ho tirarà endavant amb el seu tarannà aprofitant l’experiència de tots els cantaires.
La Covid-19 va posar una mica més fàcil que acabés prenent la decisió de fer un pas al costat?
Ja feia un temps que rumiava que havia d’arribar aquest moment. I certament el bloqueig que va causar la pandèmia em va fer adonar que m’havia d’aturar.
Quines han estat les dificultats que ha viscut la coral durant la pandèmia?
Principalment que en tractar-se d’un motiu de força major tots els cantaires van haver de marxar a casa seva. No ens quedava cap altra opció que acceptar-ho, com ha passat amb tothom. Ara tothom se sent fràgil i desorganitzat, però estic convençut que el neguit per cantar no ha desaparegut.
Quin missatge adreçaria a les noves generacions que vulguin formar part d’una coral?
Els diria que no esperin que l’entitat els doni un fruit econòmic. No es poden anar a buscar coses extraordinàries perquè som poca gent la que es vol involucrar dins d’una coral, però sempre hi haurà gent amb vocació musical que trobarà la motivació en l’agermanament que es crea dins del col·lectiu.
Li deixo un últim agraïment...
Doncs al comú de Sant Julià de Lòria perquè sempre ha estat molt sensible amb la coral.