Michaela Mikloskova
“Hi pot haver harmonia en un quadre lleig i mòrbid”
Resident a Arinsal, Ruliski –sobrenom artístic de Michaela Mikloskova– va exposar durant el mes de juny a la Peixera, l’espai d’art multidisciplinari de la parròquia d’Escaldes-Engordany.
Com va arribar a la pintura?
De casualitat i ja de gran. Un dia la meva mare em va posar un quadern i un llapis als dits i em va dir: “Dibuixa”. Vaig provar-ho i vaig adonar-me que hi tenia traça i que m’agradava. També va ser aleshores quan vaig començar a fer fotografia d’una manera més conscient.
Li hauria agradat descobrir aquesta vocació abans?
Sí, m’hauria agradat començar de petita i haver estudiat en una escola de pintura, però descobrir-ho pel meu compte de gran també té aspectes positius.
Quins?
Una amiga que fa classes de pintura em va dir que, si bé he de polir la tècnica, no haver estudiat en una escola m’afavoreix perquè no estic encasellada en l’academicisme. Potser és cert que aquest encasellament fa difícil de vegades que no pugui sortir enfora el que tens a dins.
Com ha après a pintar?
Vaig llançar-me a la piscina sense saber res dels colors, la perspectiva i les proporcions. He estudiat pel meu compte alguns manuals de pintura per conèixer els conceptes bàsics de la tècnica, però tot el procés d’aprenentatge que he fet fins ara ha estat intuïtiu. La pràctica ho és tot i el que compta, al cap i a la fi, són les hores que hi dediques.
Creu en la bellesa o considera que és una categoria obsoleta?
Què és la bellesa? La proporció? L’harmonia? Hi pot haver harmonia en un quadre lleig i mòrbid. No crec en la bellesa com una idea objectiva.
Per què?
L’ull d’un espectador que contempla l’obra pot veure bellesa allà on l’ull d’un altre no en veu i només hi percep el caos absolut. La percepció és molt important en l’experiència artística. Una cosa tan petita com l’estat d’ànim pot intervenir en la interpretació d’un quadre.
No li deu interessar, doncs, la idea de l’art com a mirall de la realitat.
No m’agrada pintar les coses tal com són, com es diu de manera vulgar. No m’interessa reproduir la realitat. Quan pinto, vull expressar la meva mirada sobre les persones i el món.
Amb quines tècniques i materials pinta?
Amb olis no tòxics solubles en aigua, aquarel·la, pastís i llapis. També he provat la pintura digital.
Què és, la pintura digital?
Consisteix a pintar sobre l’ordinador. El programa et permet imitar de forma molt acurada qualsevol tècnica. És un estil que ha fet un boom durant la pandèmia. Jo mateixa n’he venut alguns quadres per internet.