“L'acordió diatònic és un instrument per fer festa”

Sembla un instrument complicat, si més no per als principiants.

Tot el contrari; originàriament, l’acordió diatònic va ser un instrument per a gent amb pocs coneixements de música, que sovint n’aprenia d’oïda. Després es va anar perfeccionant, i els darrers temps viu un auge molt interessant. Amb les fileres de botons que es polsen amb la mà dreta, cadascuna de les quals correspon a una tonalitat, es toca la melodia. Els botons de l’esquerra són per a l’acompanyament, i alguns fan sonar un acord. L’acordió diatònic és l’únic instrument on es pot fer això.

Tots els acordions estan afinats en la mateixa tonalitat.

A Catalunya, l’habitual és que estiguin afinats en sol i en do, que són les tonalitats més esteses arreu. Al País Basc, en canvi, solen estar afinats en si bemoll i mi bemoll.

Quins instruments són més bons, els fabricats en sèrie o els fets artesanalment?

Per fer-ho bé, és molt millor fer-ho de manera artesanal. En els instruments de la gamma industrial hi ha diferents qualitats, però, en general, no són tan precisos.

A casa nostra hi ha bons constructors d’acordions?

A Catalunya no n’hi ha cap. La majoria dels constructors d’acordions diatònics tenen el taller a Itàlia, i també n’hi ha alguns a França.

El tipus de fusta influeix en la sonoritat?

No és tan important el tipus de fusta com que sigui de bona qualitat i, sobretot, que sigui massissa, per aconseguir una bona caixa de ressonància.

Pel que fa al manteniment, és un instrument gaire delicat?

Els principals enemics de l’acordió són la humitat i les temperatures altes, que acaben afectant les llengüetes i les parts mecàniques en general. També poden sorgir amb el temps alguns sorolls mecànics a causa d’algun engranatge sec o per alguna molla que s’ha fet malbé.

Quines són les causes d’aquest auge de l’instrument que deia?

Penso que és el fruit de la feina de difusió que han fet persones com l’Artur Blasco i el Pep Lizandra, i també de les Trobades d’Arsèguel i de l’Escola Folk del Pirineu, entre d’altres. A més, en els darrers anys hi ha hagut una revalorització de la música tradicional, l’acordió diatònic ha entrat als conservatoris de música, i cada vegada té més presència com a part de diferents expressions musicals.

És una bona opció per dedicar-s’hi professionalment?

En l’àmbit de la música tradicional no és tan important la professionalització com gaudir tocant. Al capdavall, l’acordió diatònic és un instrument pensat per fer festa.