Racons protegits

Els cinquanta quilòmetres de costa millor protegits del litoral mediterrani. Aquest és un dels elements destacats de la carta de presentació del parc natural Cabo de Gata-Níjar, a la província espanyola d’Almeria. Tot s’ha de dir que arrenca amb una gran taca que s’ha convertit en símbol de la lluita ecologista i que després d’anys de batalla judicial es manté dempeus a l’espera de la demolició: l’hotel Algarrobico, al terme municipal de Carboneras.

Una gran errada fruit de la negligència política que ningú no ha gosat repetir. Perquè a partir d’aquí el parc natural és una successió de platges verges rodejades d’aquest paisatge salvatge propi d’una província que al seu dia va emular l’Oest americà. I amb un conjunt de nuclis urbans petits, sense hotels monstruosos i amb platges urbanes equipades amb tots els elements per al banyista que prefereixi la comoditat. Un dels pobles més grans i turístics de la zona és San José, que compta amb una porció de territori que està doblement protegida amb un control d’accés dels cotxes que s’allarga durant tot l’estiu per evitar la massificació: la que acull les platges de Genoveses i Mónsul i alguna caleta més. Entrar en cotxe costa 5 euros però compte amb no fer gaire tard perquè quan els punts habilitats com a aparcament s’omplen es barra el pas. L’alternativa és accedir-hi a peu o en bici, que no comporta restriccions i, a més, es de franc. Des del punt d’accés fins a la primera platja, Genoveses, és una passejada de 20 o 30 minuts. No res inassumible si no fos per la calor i perquè a partir del control d’accés s’han acabat els serveis, així que cal anar carregat d’aigua i de menjar si ens hi volem estar unes hores. La recompensa és el bany en aigües cristal·lines d’una platja d’un quilòmetre de longitud. Uns 20 o 30 minuts més a peu i s’arriba a la platja de Mónsul, la més cinematogràfica perquè va ser escenari d’una de les aventures d’Indiana Jones i perquè David Bisbal, el producte d’Almeria més internacional, hi va filmar un dels seus primers videoclips. Publicitat que sens dubte ha atret més públic però en general són racons ideals per passar un tranquil dia de platja, de passejades, snorkel i llegir protegit sota el para-sol. Bé, si no es té la mala fortuna d’anar-hi en un dia de vent i haver de lluitar perquè el para-sol no surti volant. I el vent no és pas un fenomen estrany a la zona.

NO T’HO PERDIS

La Duna de Mónsul Un cartell informa que està protegida per la fragilitat que presenta i prohibeix pujar-hi. Però enfilar-s’hi és gairebé un ritual que necessitaria avertiments més clars per evitar-ho.