La posta de sol del Teide

És conegut que el cim més alt d’Espanya no es troba a la península Ibèrica, sinó a les illes Canàries. Fins a 3.718 metres sobre el nivell del mar s’eleva una icònica muntanya d’origen volcànic que anualment atreu més de 4 milions de persones al seu parc nacional. No totes elles, però, poden pujar fins a dalt de tot, ja sigui per la condició física que requereix l’ascensió –tot i que també hi ha l’opció d’acostar-s’hi amb telefèric i pujar els darrers 200 metres a peu– o pel simple fet de disposar d’un permís del ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ja que cal reservar amb certa antelació. A més, des que va esclatar la pandèmia, el refugi d’Altavista que acull senderistes roman tancat, de manera que les opcions per tocar el sostre espanyol són limitades.

No obstant això, són múltiples les activitats que s’ofereixen al voltant del Parc Nacional del Teide, entre les quals destaquen les rutes cicloturístiques i senderistes o l’observació d’estrelles, ja sigui al parc astronòmic o des de pràcticament qualsevol indret al ras de la carretera. De fet, parlant dels accessos, una de les coses que particularment més va cridar l’atenció a un servidor és el més que òptim estat de les xarxes viàries que connecten amb el parc. No hem d’oblidar que estem parlant d’una illa i que en menys d’una hora pots passar d’una autovia a escassos metres sobre el nivell del mar fins a superar amb escreix els 2.000 metres. Sens dubte, es nota la mà del Govern espanyol per invertir en les infraestructures viàries en l’arxipèlag.

De fet, una de les ramificacions que surt de la carretera que parteix en direcció sud des de San Cristóbal de la Laguna connecta amb dos bells miradors, situats a menys d’un quilòmetre de la carretera principal i al terme municipal de Santa Úrsula. El primer és el mirador de Chimague, que brinda una perspectiva més frondosa sobre el parc natural. El segon, més recomanable, és el mirador de Chipeque, que s’alça a 1.830 metres i ofereix unes vistes espectaculars sobre el Teide i el vessant nord-oest de l’illa. A qualsevol hora del dia és un privilegi contemplar l’horitzó des del mirador, però la mística del capvespre és insuperable. El sol ponent-se i amagant-se entre el mar de núvols que oculten les aigües de l’Atlàntic es barreja amb les tonalitats ataronjades que freguen el Teide. Simplement meravellós!

NO T'HO PERDIS

PAISATGE LUNAR

El Parc Nacional del Teide amaga recòndits racons. Un dels més autèntics és el paisatge lunar, que combina materials volcànics amb l’erosió deixant al descobert roques escultòriques.