Desert, 'pisco' i cels australs

Diuen que a Amèrica tot és a l’engròs. Els edificis són més grans, les muntanyes son més espectaculars i els colors del cel, més intensos. Xile no n’és cap excepció. Quan cau el capvespre, el degradat de tons pastel que pinten l’horitzó de San Pedro de Atacama podrien hipnotitzar l’ànima més insensible d’aquest món. Al fons, mirant en direcció est, la silueta del volcà Licancabur –des de fa segles, la muntanya sagrada dels atacameños– és l’únic element que destaca entre la gran planura desèrtica. Segons explica la llegenda, fa molts anys, el guerrer Licancabur, fill de Lascar, es va enamorar de Quimal, amb qui mantenia una bella relació. Quan el seu germà Jurique va intentar arrabassar-li l’estimada, ell, com a venjança, li va tallar el cap. És per això que, quan des de dalt del Valle de la Luna admirem la serralada, diferenciem els dos germans: Licancabur, el més alt, i just al costat, el seu germà decapitat. La brutalitat de la història col·lideix amb la bellesa desbordant de la imatge.

San Pedro de Atacama és una petita població limítrofa amb l’Argentina que es troba a 2.408 metres d’altitud. La via més freqüent d’arribada és a través d’uns busos que travessen els Andes pel Paso de Jama, un pas fronterer a 4.000 metres d’altitud que es troba entre les dues repúbliques. El trajecte ofereix uns paisatges espectaculars de la regió de Jujuy, com Salinas Grandes. El poblat és pràcticament de color teula. Les construccions tradicionals amb murs de tova caracteritzen les parets i la sorra dels seus carrers. L’eix principal, la calle Caracoles, és l’epicentre de la vida. Durant el dia no s’hi veu ningú però al capvespre l’avinguda s’omple de tots aquells que tornen de les excursions del desert. Caminar pel passeig és exòtic i a la vegada un espectacle turístic. Tant et pots creuar fàcilment amb un turista que parla català com pots ser envestit per un reclutador d’agències de viatges que et vol convèncer perquè contractis un pack sencer que inclou una visita guiada al Valle de la Luna, un tour astronòmic o una excursió als gèisers del Tatio. L’encant de les botiguetes amb productes locals també és propi del clima: les fulles de coca i els jerseis fets de llana de llama són els productes estrella. Mentrestant, a la zona sud del carrer, els bars i restaurants ofereixen als vititants un pisco sour de benvinguda i un plat de carne de llamo.

NO T'HO PERDIS

VALLE DE LA LUNA

És una de les excursions obligades. A tocar de San Pedro forma part de l’espectacular Cordillera de la Sal. Ofereix un paisatge inhòspit i propi d’un altre món. És com trepitjar la Lluna.