Un racó de calma

Jornada de platja a la Costa Brava. Bufa tramuntana. Forta i sobretot persistent. Bandera groga, com el dia anterior, però el sol convida a aprofitar la proposta estival. Les corredisses d’alguns banyistes darrere els para-sols que acaben a l’aigua arrossegats per la ventada són una de les distraccions matinals, però el que altera la tranquil·litat habitual és el soroll de més d’una dotzena d’hidroavions. En grups de tres o de cinc els aparells van apareixent a la badia de Roses en petits intervals per carregar aigua amb la qual ajudar a sufocar l’incendi que des del dia anterior crema a Llançà i al Port de la Selva. La maniobra d’amarar i aixecar el vol plens crida l’atenció general dels banyistes durant unes hores sorpresos per la rapidesa amb què tornen insistentment fins que fan una pausa que s’intueix per descansar i fer benzina a l’aeròdrom proper d’Empuriabrava.

Finalment, el vent guanya i quan et canses de tant recol·locar tovalloles i d’espolsar sorra és l’hora de canviar de plans. I així acabes recalant en un bonic poble que t’han recomanat visitar per complementar l’estada de vacances a la platja sense sortir de l’Alt Empordà. Sant Llorenç de la Muga és la destinació. Un petit racó medieval, emmurallat, molt ben conservat on passar una tarda en calma compartint espai amb pocs estiuejadors, algun turista i uns quants gats estirats en molts indrets que no s’immuten per la presència dels forasters.

La ruta pel poble s’inicia per qualsevol dels tres portals que donen l’entrada a un recinte per passejar per dins de la muralla fent parades a cada racó singular. Les portes d’accés conserven aquelles reixes de castell que sempre es tanquen a temps a les pel·lícules per deixar fora els dolents i que recorden escenaris d’una altra època amb sòbries edificacions de pedra que es van succeint sense cap construcció que desentoni. L’aigua que corre pel canal de rec fins a la sínia que donava força al molí fariner, uns joves a la terrassa d’una casa centenària i un grup que assaja per al concert del vespre fora de les muralles animen el recorregut. I en el passeig extramurs al costat del riu Muga destaquen els horts ben endreçats i alguna piscina portàtil que darrerament ocupen moltes parcel·les.

Sense calor, ni sorra, ni tramuntana i amb la distància de seguretat desitjada la plaça Major convida a fer un sopar tranquil abans de tornar a la costa.

NO T'HO PERDIS

Torre dels moros

Al final d’un sorollós pont de ferro i de pujar 230 esglaons la torre de Guaita ofereix una panoràmica excepcional que explica per què va ser el punt de vigilància defensiva durant segles.