Mil anys escrits a la pedra

Encaixonat entre el puig de Sant Valentí, que separa els pobles de Sant Fruitós de Bages i Navarcles, i els precipicis erosionats del riu Llobregat, s’alça Sant Benet de Bages, un dels conjunts monàstics més interessants de Catalunya.

Fundada a mitjan segle X, en uns anys de gran inestabilitat a la frontera entre els comtats catalans i el califat de Còrdova, l’edifici de l’antiga abadia benedictina conté elements arquitectònics que van del romànic –hi és l’estil predominant– al modernisme català, amb alguns detalls, més aviat escadussers i anecdòtics, del renaixement i el barroc. No és cap exageració afirmar que les parets de Sant Benet de Bages són un llibre en què es poden llegir més de mil anys d’història.

Tot i que els estudiosos asseguren que era un edifici imponent, de l’església preromànica consagrada el 972 pràcticament no se n’han conservat restes. El nucli central del conjunt monacal que s’ha mantingut dempeus fins als nostres dies és, com a la majoria de monestirs medievals, el claustre. Construït entre els segles XII i XIII i format per quatre galeries cobertes per voltes de canó, el claustre destaca per la riquesa iconogràfica de la seixantena de columnes que envolten el pati central. Si us fixeu bé en els capitells, és a dir, en la part superior de les columnes, us adonareu que cadascun està esculpit amb un motiu diferent i que, si bé hi predominen les formes florals i vegetals geometritzades, també s’hi pot trobar una escena de l’Anunciació i una imatge de Crist en majestat, entre d’altres.

El monestir ha viscut una història tortuosa. Després de patir dos atacs per part de forces musulmanes entre els segles X i XII, l’abadia va gaudir d’uns dos segles de plenitud, interromputs el 1348 per l’esclat de la pesta negra, que va matar gairebé tots els monjos de la comunitat i va enfonsar el monestir en la ruïna. L’abadia no va començar a recuperar-se de la decadència fins a final del segle XVI, quan va unir-se al monestir de Montserrat.

Arran de la desamortització del 1853, els monjos van abandonar definitivament les seves possessions, que l’Estat va posar a subhasta. Al tombant de segle XX, la mare del pintor Ramon Casas va comprar l’edifici amb el propòsit de restaurar-lo i habilitar-lo com a residència d’estiueig. L’encarregat de les obres va ser l’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch.

NO T'HO PERDIS

Complex turístic

El 2000 la família Casas va vendre el monestir a l’extinta Caixa de Manresa. El 2007 va inaugurar-se Món Sant Benet, un projecte per potenciar l’atractiu turístic del monestir i el seu entorn.